Molèsties en la zona pèlvica al anar en bici?

Les molèsties i dolor en la regió pèlvica associats al esport de la bicicleta tan en professionals com amateurs es poden deure a la compressió del nervi Pudendo en aquesta zona .

El estar molta estona asseguts en el seient de la bici pot provocar que la regió pèlvica s’ens adormi i notem dolor, si es en btt, el fet d’anar per terreny irregular i els salts i sotracs encara ho pot agreujar més encara. Això es degut a que la compressió del nervi fa que arribi menys sang. Podent afectar tan a dones com homes.

Les causes que poden generar aquests tipus de molèsties relacionades amb la pràctica de la bicicleta son:

-Mala postura damunt la bicicleta.

-“Sillín” no adequat.

-Molt temps damunt la bici sense descans.

Alguns dels símptomes més destacats del anomenat “síndrome de compressió del nervi pudendo” son:

-Dolor

-Regió pèlvica adormida.

-Pèrdua de sensibilitat en genitals.

-Problemes durant les relacions sexuals.

-Incontinència urinària i/o anal

Cal que fem una visita al metge si tenim algun d’aquests símptomes i evitar que el dolor es torni crònic.

Una bicicleta, per més luxosa que sigui, o prestacions tingui, te d’estar ajustada a les mides antropomètriques del ciclista, per aportar-li comoditat (esquena, coll, genolls, mans, braços, cames, etc...) a l`hora que evitar futures lesions o dolències i permetre aprofitar al màxim cada pedalada.

El resultat del“sillín” amb la punta aixecada pot ser una prostatitis (homes) o dificultats al orinar.

El resultat del “sillín” amb la punta caiguda dolor en la zona pèlvica.

Que es la fibra alimentaria i quines funcions te?

Tot i no tractar-se d’un nutrient, la fibra alimentària es un component important de la nostra dieta. La principal raó de la seva importància es que passa per l’organisme sense ser absorbida. En el seu trajecte per el sistema digestiu la fibra va “escombrant “ i accelerant el trànsit intestinal, prevenint d’aquesta manera trastorns com el càncer de colon, hemorroides, varius, hèrnies i apendicitis.

De que està formada la fibra alimentària?

La formen parts comestibles de plantes que el intestí prim no es capaç de digerir o absorbir i arriben intactes al intestí gros.

On trobem la fibra alimentaria?

-En la fruita:

Pera, maduixa, mora, frambuesa, grosella i taronja.

-En la verdura:

Col de Brusel.les , carxofa, ceba, all, panís, pèsols, mongeta verda, etc...

-En els llegums:

Llenties, cigrons, faves, mongetes, etc ...

-En els grans de cereals sencers:

Civada, salvat de blat, arròs integral, pa de cereals integrals o multi-cereals, en alguns cereals integrals del esmorzar, mueslis, etc ...

Tipus de fibra alimentaria:

Sovint es classifica segons la seva solubilitat, en fibra soluble o insoluble. Els dos tipus de fibra es troben en diferents proporcions en els aliments que contenen fibra. La civada, la avena, les fruites, les verdures i els llegums son font de fibra soluble. Els cereals i els seu derivats, pa integral, pasta i cereals integrals son font de fibra insoluble.

Principals efectes fisiològics de la fibra alimentaria:

-Funció intestinal:

La fibra alimentaria, en especial la fibra insoluble, ajuda a prevenir el restrenyiment al incrementar el pes dels excrements i reduir la durada del trànsit intestinal. El efecte serà major si el consum de fibra l’acompanyem d’un augment de ingesta d’aigua.

-Colesterol:

La fibra fa que el cos absorbeixi menys LDL, el “colesterol dolent” .

-Control del pes:

T’atipa però no aporta calories.

-Diabetis:

Baixa la taxa d’absorció dels sucres. La fibra soluble pot relentitzar l’absorció de carbohidrats i per tan, reduir la pujada de la glucosa en la sang que es produeix després de menjar i la resposta insulínica.

-Prevenció del càncer:

Els excrements i substàncies cancerígenes de desfet resten menys temps en contacte amb la mucosa intestinal.

Així doncs, es molt important variar les fonts de fibra en la dieta per gaudir de tots els beneficis d’aquesta. La fruita, verdures, llegums i cereals integrals no sols ens proporcionen fibra alimentaria, sino que aporten a més altres nutrients i components alimentaris fonamentals per a una bona salut.

Per què s’adormen les mans al anar en bicicleta ?

La resposta es molt clara, degut a una mala postura damunt la bici.

Be sigui en btt , bici de carretera o en bicicleta de spinning, una de les patologies més freqüents relacionada amb les mans es que s’ens adormen o pessigolleig en les mateixes. No es tracta de res greu encara que ens pugui resultar molest sentir aquesta sensació.

El dolor de mans o pessigolleig es deu a un incorrecte recolzament d’aquestes damunt el manillar. El nervi ulnar o cubital s’origina en la zona de l’espatlla i baixa per tot el braç fins als dits, entrant a la mà pel palmell. La part del nervi ulnar, que va des de l’ avantbraç fins a la ma, queda pressionat entre la ma i el manillar, per el pes del nostre cos.

Això es degut a una mala postura damunt la bici, es necessari utilitzar la força del nostre core o part central del cos per repartir el pes del cos entre el “sillín” (60%) i manillar (40%), i d’aquesta manera mantenir una correcta postura. Si la força del core es insuficient, farà que el nostre pes caigui cap endavant, damunt els canells de les mans, i així pressionem el nervi ulnar notant aquesta sensació de formigueig o que s’ens adormen.

Cal doncs mirar de mantenir una correcta postura en els entrenaments, regular correctament l’alçada del “sillín” que tenim de col·locar – lo a la mateixa alçada que el manillar o lleugerament més amunt, com també correctament ajustat en el pla horitzontal. Ens hi ajudarà un bon estudi de la biomecànica de la nostra bicicleta, procés clau per valorar amb exactitud el treball muscular i els processos lesionals del ciclista.

També pot ser que a algú de vosaltres li passi el mateix en els peus, això es degut a raons similars, per la compressió dels nervis que es troben en la zona de la planta del peu. Al concentrar tot el pes del nostre cos en aquesta zona del peu, els nervis es comprimeixen i també notem sensacions similars.

La "Pájara" esportiva

El diccionari de la RAE defineix la pájara com :

“El bajón físico súbito que impide al corredor mantener el ritmo de la carrera ciclista”

Tot i que la definició es limita al ciclisme, el seu concepte s’ha estès a tot estat de fatiga extrema al que s’arriba en algunes ocasions al practicar exercici físic de llarga durada i intensitat.

La “pájara” , “hitting the wall” (xocar contra el mur) en anglès, es una situació temuda per tot esportista, que pot aparèixer sovint sense mostrar cap símptoma previ i que ens pot arruïnar la cursa.

La famosa “pájara” es una situació en que el rendiment físic es deteriora de sobte degut a esgotar-se les reserves de glucògen en sang, del fetge i músculs (hipoglucèmia). Habitualment en esports de resistència com el triatló, la bicicleta, o l’atletisme.

Sovint aquesta reducció de reserves de glucosa es produeix en punts concrets. En els braços acostuma a mantenir-se, en les cames però s’esgota abans, i com que el glucògen no el podem moure d’una banda a l’altra, llavors el cos tira de les reserves del fetge, i quan aquest les esgota es quan ens “entra la pájara”.

Si la fatiga es moderada la podrem contrarestar amb un petit descans i amb begudes i complements amb alt índex glucèmic.

Símptomes:

Els símptomes ocasionats per l’esgotament de glucògen inclouen fatiga general, debilitat muscular, hipoglucèmia, mareig i al·lucinacions.

En definitiva doncs, “la pájara” no es sinó un mecanisme de defensa del organisme, que per la seva pròpia supervivència generarà glucosa a partir d’altres nutrients disponibles, i per damunt de tot , protegint al cervell, i sempre donant prioritat a les constants vitals. Per això que primer notarem que ens quedem sense força a les cames per després notar un malestar general, mareig, ... En els estats més crítics, el cor també s’hi veu afectat, tenint de fer un esforç màxim, doncs l’acumulació d’àcid làctic en els músculs ralentitza la circulació i a més , amb un reg sanguini insuficient fruit d’una mala hidratació en sang; per tot plegat l’esgotament serà major.

Així doncs, la millor manera de sobreposar-se a la pájara es, als primers símptomes parar-se a menjar i beure, principalment aliments ensucrats com fruita, mel, barretes energètiques, beguda isotònica, sucs de fruites, etc., amb l’objectiu de recarregar els dipòsits de glucògen quan abans millor.

Més val prevenir:

T’aconsello donar una ullada, si encara no les has llegit, a les anteriors entrades d’aquest blog :

-Que menjar abans de la competició o exercici físic ?

-Que cal menjar després de la competició?

Automassatge per alleujar el dolor en cervicals

El 80% dels Massatges descontracturants que treballem amb clients son a la zona de l’esquena, principalment cervicals i lumbars. Les contractures en aquestes zones es un dels símptomes més freqüents amb que la gent ens visita per tractar-li disfuncions.

Els músculs del coll acumulen tensions amb facilitat, doncs la seva funció principal es la de mantenir el cap ferm, mantenir-lo en òptimes condicions evitarà molèsties i complicacions en aquesta zona, la qual està implicada en tots els moviments de l’esquena i de la columna vertebral, amb el fred del hivern les possibilitats de complicacions en aquesta zona augmenten (veure “contractures pel fred al hivern”).

Causes:

L’estrès, la tensió del dia a dia, males postures, la manca d’exercici físic, i altres factors, desencadenen aquests quadres, i que sovint ens impedeixen desenvolupar amb normalitat les feines de cada dia.

El Massatge al coll:

Com es tracta d’una zona fàcilment accessible, nosaltres mateixos podem mirar d’aplicar-nos un automassatge. Qui no s’ha aplicat pressions i friccions al clatell per alleujar les molèsties en aquesta zona del coll ?

Per fer-nos el automassatge de manera correcta ens asseurem davant una taula, amb els colzes damunt la taula, amb una ma ens aguantarem el cap, i amb l’altra, amb els dits, efectuarem moviments d’amassament sobre la part posterior i lateral del coll.

Tot seguit amb el dit polze aplicarem pressió circular en tres punts al final del crani, occipital, segons el següent dibuix :

Repetirem el mateix a l’altre costat del coll canviant de mans.

Si el dolor o molèstia persisteix el millor es acudir a un professional quan abans millor per aplicar un Massatge descontracturant com cal, abans no s’ estengui la contractura.

En els següents enllaços podreu trobar més informació de massatges i estiraments d'aquesta zona.

Cool down ! Estiraments Vs Entrenament

“Cool down” , o la tornada a la calma, o refredament es com es coneix aqueta rutina d’estiraments per després d’acabar de rodar, la sessió d’entrenament o la competició.

Mai ens cansem d’insistir en l’ importància dels estiraments, amb l’objectiu de recuperar-nos :

-Normalitzar les funcions orgàniques i l’equilibri homeostàtic general

-Restablir els substrats energètics i sobre compensar l’organisme

-Restituir elements estructurals cel·lulars i sistemes enzimàtics

Per això volem aconsellar-vos un exemple de rutina d’estiraments per incorporar com a ultima part dels entrenaments, “cool down”.

En aquesta última part del entrenament en la que cal tornar progressivament al estat de repòs, recuperant els valors de freqüència cardíaca i consum d’oxigen previs a la sessió de treball, els estiraments que ara seran estàtics, caldrà que siguin més intensos que els que haurem fet en l’última part del escalfament.

La posició del estirament la mantindrem de 20 a 30 segons com a mínim i es important seguir l’ordre per aconseguir la màxima eficàcia del estirament i evitar carregar grups musculars que ja hem estirat prèviament.

Si hi afegim el Massatge Esportiu, la recuperació serà més efectiva a l’hora que evitarem espasmes musculars i/o futures sobrecàrregues, contractures o lesions.

Rutina estiraments Cool down:

-Tríceps sural : Soleo i Bessons

-Lumbars

-Isquiotibials i adductors

-Glutis i piramidal

-Quàdriceps

-Psoas ilíac

-Banda Iliotibial

-Braços

Que menjar abans de la competició o exercici físic ?

Els carbohidrats ens proporcionaran glucosa al nostre cos, doncs es la font d’energia de les cèl·lules. En articles anteriors hem parlat dels diferents tipus de hidrats de carboni, els d’estructura complexa o d’absorció lenta (la glucosa arriba mes tard a la sang però amb més consistència) i els d’estructura simple o d’absorció ràpida (arriba més aviat la glucosa a la sang i obtenim abans l’energia ).

Dues hores abans de la competició, combinarem els dos tipus de carbohidrats, sense passar-se en la quantitat de hidrats de carboni d’estructura complexa per evitar problemes digestius al començar la cursa.

Els carbohidrats d’absorció lenta els podem trobar en el pa, la pasta, cereals integrals,...

Una bona combinació dels dos tipus de carbohidrats podria ser:

-Pa integral amb plàtan i canyella: 

De fàcil digestió. El plàtan es molt ric en hidrats de carboni, la seva riquesa en sucre està compensada pel seu quasi nul contingut en greixos i per la presència de fibra, que ajuda a regular l'absorció dels sucres, ens aporta també potassi que es un dels aliments preferits dels músculs i la canyella s’encarregarà d’estabilitzar els nivell de sucre en sang.

-Vol de yogur descremat amb cereals integrals i fruita: 

Si l’activitat que farem es de poca durada, es millor menjar fruita amb alt índex glicèmic (que contenen sucres que s’absorbeixen ràpidament) com el kiwi, meló, síndria, préssec, plàtan ...

Si l’activitat es de més de dues hores de durada, millor la fruita amb baix índex glicèmic com la poma, pera, maduixes, cireres, ...

També hi podem afegir fruits secs (sempre millor crus que torrats i sense atipar-se’n) com les nous o ametlles que ens ajudaran a mantenir els nivells d’insulina a meitat de cursa.

I un cop acabada la cursa que cal menjar? 

En un anterior article del blog “ que cal menjar després de la competició “ trobaràs més informació.

Els microminerals necessaris per una bona salut

Els minerals que el nostre cos obté dels aliments, a pesar de no tenir valor energètic son essencials perquè el cos funcioni correctament.

Fluor (F): Responsable del manteniment de l’estructura dels ossos i les dents.

Aliments rics en Fluor: Aigua fluorada, Sardines, Salmó, Bacallà, Pollastre, Gelatines, Ensiam, Espinacs, Patates, Taronges, Ceba i Cereals integrals.

Ferro (Fe): Constituent de l’hemoglobina i mioglobina. Cofactor enzimàtic.

Aliments rics en Ferro: Marisc (sobretot les ostres i cloïsses), Peix, Rovell d’ou, Cereals integrals, Fetge de vedella, Botifarra negra, Llegums, Verdures de fulla verda fosca (Espinacs i Bledes), Fruits secs (Festucs, ametlles, Nous, Pipes de gira-sol), Fruita (Raïm i Mango), Carn (Vedella, Pollastre, Porc, ... es la font més habitual dins la dieta diària).

Zinc (Zn): Responsable de la cicatrització, Sistema immune, Sentit del gust, Cofactor enzimes antioxidants, Coneixement i desenvolupament.

Aliments rics en Zinc: Carn, marisc, peix i el germen de blat.

Coure (Cu): Cofactor enzimes antioxidants, Síntesi de l’hemoglobina.

Aliments rics en coure: Marisc (sobretot les ostres i cloïsses), Fruits secs, Cereals integrals, Llegums i Peix.

Seleni (Se): Antioxidant i estimula el sistema immune.

Aliments rics en Seleni: Pasta, Farina de blat, Cereals integrals, Pa, Fruits secs (Nous, pinyons,..), Verdures, Peix, Mató,...

Molibdè (Mo): Responsable d’eliminar el àcid úric i del metabolisme hepàtic del ferro. Responsable de promoure una funció saludable del cervell i protegeix els ronyons.

Aliments rics en Molibdè: Els làctics, Ametlles crues, Llegums, Productes de soja (Tofu i Llet de soja)

Iode (Y): Constituent de les hormones tiroidees.

Aliments rics en Iode: Peix, Marisc, Vegetals marins, Productes làctics, Fruita (Maduixes, Mores, Figues, Llimona, Taronja, Poma,...), Llegums,

Manganès (Mn): Activador d’enzimes antioxidants, Regula nivells de sucre, Desenvolupament teixit ossi, Absorció de vitamines, Cicatrització, Producció d’hormones sexuals i tiroidees

Aliments rics en Manganès: Espinacs, Cigrons en llauna, Bròquil, Maduixes, Arròs integral bullit, Cereals integrals, Ametlles, Avellanes,...

Crom (Cr): Constituent de les hormones tiroidees.

Aliments rics en crom: Llevat de cervesa, Fetge, Espècies com el pebre negre i Cereals integrals.

Nota: Els fruits secs sempre es millor menjar-los crus perquè al torrar-los perden propietats.

Que cal menjar després de la competició? Senzilla dieta post-competició

Per una recuperació més ràpida i efectiva, en el termini de 24 a 48 hores després de la competició es fonamental la reposició de líquid i menjar hidrats de carboni.

Un altre objectiu fonamental es també reparar el dany muscular produït. Si tenim competició o entrenament l’endemà o en un termini de pocs dies, el que mengem serà crucial.

Al acabar la competició el primer que notarem més es la necessitat de beure que de menjar, així doncs primer que tot cal centrar – se en la hidratació, millor aigua o una beguda isotònica amb sals minerals, també menjar fruita fresca. I sense oblidar de continuar reposant el líquid perdut cal recarregar els dipòsits de glucògen, sen de vital importància per això els hidrats de carboni.

Els aliments que menjarem cal que siguin rics en carbohidrats, també coneguts com a hidrats de carboni. Els carbohidrats ajuden a recuperar el glucògen que hem gastat durant l’exercici físic, aquests son importants per ajudar a la recuperació dels músculs.

Passades dues hores de qualsevol exercici físic, el múscul augmenta la seva sensibilitat a l’insulina i a l’activitat de la glucògen sintetasa (enzima encarregada de formar el glucògen). Per això es important que el que menjarem després de la competició o exercici cal que sigui adequat per tal d’augmentar els nivells d’insulina i així aprofitar les seues funcions anabòliques i reparar els danys musculars. Entre les funcions de l’ insulina, una es que les cèl·lules musculars siguin molt permeables a la glucosa i a molts aminoàcids, l’altra que posa en marxa els mecanismes cel·lulars de producció de noves proteïnes .

Existeixen dos tipus d’hidrats de carboni: els simples i els complexes.

Carbohidrats d’estructura simple:

Ens ajuden a augmentar el glucògen de forma ràpida, al tractar-se d’hidrats simples el sucre passa més ràpidament a la sang transformant – se en glucosa.

Per exemple les begudes energètiques, gels energètics, fruits secs, galetes, fruita, etc...

Així doncs es el que prendrem tot just acabar la competició i abans no passi una hora i mitja o dues, per exemple un batut de llet desnatada amb plàtan, arròs amb llet desnatada, una barreta energètica o de cereals, o preparats regeneradors i sense descuidar la beguda energètica.

Carbohidrats d’estructura complexa:

Ens ajuden a augmentar el glucògen de forma més lenta i progressiva, com per exemple la pasta o l’arròs.

El menjar de després de la competició doncs (passades 2 hores) caldrà que sigui equilibrat a base d’hidrats de carboni complexos , proteïnes i baix en greixos . Evitarem les salses amb molt d’oli, salsa carbonara, hamburguesa, patates fregides, etc... degut a que alenteixen la reposició i poden provocar molèsties gastrointestinals.

Per exemple arròs amb pollastre, peix amb patates o pasta amb carn.

El massatge esportiu també cal que sigui seriosament considerat com alternativa als aspectes comentats en aquest article, així com també el descans; tot plegat el entrenament invisible del que sovint hem parlat.

Lesions fibril.lars en el Bíceps Femoral

Els Isquiotibials i en especial el Bíceps Femoral presenten tendons que s’introdueixen i recorren en gran proporció la longitud muscular. En altres paraules al tractar-se de músculs penats (de forma similar a les plomes de les aus) presenten un gran nombre d’unions miotendinoses i biofàcies, que representen punts d’ ancoratge de les fibres musculars i zones de transició de forces contràctils a moviment , reconeixent aquestes zones com d’alta tassa de transferència de forces mecàniques, y a la vegada aquest grup muscular presenta moltes zones potencials de trencament.

Les lesions musculars de diferent gravetat en isquiotibials son molt freqüents en esports on el esprint i en especial on situacions no programades, (canvis de direcció sobtats per exemple) es presenten en volums més alts. Aquestes son característiques d’esports com el futbol, rugby, bàsquet, etc...

També però en la bicicleta, el pedalar atacant a base de força pot ser motiu de lesió (tendinitis), el pujar pendents a base de “desarròllos” durs no es la millor manera, es millor pujar assegut, un “desarròllo” suau i cadència més alta. També el portar bieles massa llargues es dolent per als genolls.

Una lesió fibril·lar, en el bíceps femoral, es produeix per un estirament excessiu del múscul. Al arribar al seu límit d’elasticitat, es produeix un trencament d’algunes fibres musculars.

El dolor es el principal símptoma en una lesió fibril·lar.

Per poder confirmar però el diagnòstic exacte es fonamental l’història clínica i l’exploració física per part d’un especialista, que podrà demanar una ecografia per confirmar tan la lesió com l’extensió i gravetat de la lesió. En cassos més severs es demanarà una ressonància magnètica.

El principal tractament per aquest tipus de lesió serà el repòs, per donar temps a que el teixit es recuperi per si mateix. El grau de lesió es el que determinarà el temps de repòs.

Passat aquest temps, es fonamental seguir un entrenament progressiu, començant de manera suau per treballar el múscul i recuperar la forma física d’abans la lesió.

El mecanisme del trencament muscular acostuma a ser sense contacte. Normalment es produeix durant la carrera i cap al final de la competició quan la fatiga es major.

Alguns dels factors que predisposen a aquesta lesió son:

-Escurçament muscular

-Debilitat muscular

-Molta tensió neural : La tensió neural no es més que una situació en la que un nervi, qualsevol, es troba en constant tensió mecànica, com si es tractes d’una corda que mantenim estirada i tensada dels seus dos extrems. Els nervis es troben entre els músculs i lo normal es que es puguin, mecànicament parlant, moure lliurement en tot el seu recorregut a través d’ells, quan nosaltres ens movem, de lo contrari poden estar tensos com l’exemple de la corda i donar símptomes.

-Fatiga i descoordinació en la contracció dels grups musculars

-Lesió prèvia

L’alta incidència d’aquesta lesió es deu a la capacitat que té el múscul de desenvolupar molta força en poc temps i l’elevat nombre de fibres de contracció ràpida.

Dolor muscular, remeis casolans

El dolor muscular provocat per mala postura, cansament, tensió, grip o exercici intens, no es tracta de cap malaltia greu però ens afecta al nostre benestar i qualitat de vida. No cal que patim aquests símptomes, ni prendre relaxants musculars que ens poden produir somnolència o altres símptomes.

Per alleujar aquests dolors existeixen altres tractaments naturals, casolans i molt efectius per tractar-los a part d'un bon massatge:





-MASSATGE AMB OLIS ESSENCIALS:

Aplicar massatge en la zona dolorida amb oli de Romaní

(el trobareu fàcilment al mercat, herbolisteries, farmàcies-parafarm. , dietètiques...)

El Romaní: Planta rica en principis actius, conté propietats antiinflamatòries que poden alleujar els teixits musculars i ajudar a disminuir el dolor.

Fulles de Romaní:

Preparar una barreja de 30 gr. de romaní en un pot d’aigua bullint, tapar i deixar reposar duran 30 min. Amarar un drap en la barreja d’aigua i fulles de romaní i aplicar en la zona afectada 2 o 3 cops al dia.

Beneficis del Romaní o Romer:

Diurètic, Alcalinitza, Bactericida, Analgèsic, Anti-inflamatori, Neteja el fetge, Millora la digestió, Refresca l' alè, Millora la circulació, Potencia el sistema immune i Estimula el creixement del cabell. 

-BANY CALENT AMB VINAGRE DE POMA:

Per al dolor muscular per tensió o cansament, preparar un bany d’ immersió amb aigua tèbia i dues tasses de vinagre de poma que ajudarà a la distensió de la musculatura


-TERÀPIA AMB VAPOR:

Un bany de vapor o a anar a la sauna es molt efectiu per relaxar els músculs dolorits.


-EXERCICIS DE ELONGACIÓ:

Exercicis de elongació i estirament ens serviran per tornar al seu estat els músculs dolorits. Assegurar-se abans d’estirar la zona de no patir cap lesió doncs la elongació empitjoraria la situació.

El Massatge, una pràctica mil•lenària

-Historia del Massatge:

Les manipulacions denominades massatge, consisteixen fundamentalment en les accions bàsiques de palpar, friccionar i amassar.

Les primeres referències que en tenim daten del 1785 i son del colons francesos de la India, i més que parlar o utilitzar la paraula massatge, es parlava de friccions, amassament i compressions alternades i relaxants.

El terme massatge comença a utilitzar-se a Europa durant el segle XIX.

Hi ha moltes maneres d’anomenar el massatge: Manipulacions Mobilitzacions passives, Cinesiteràpia i Cinesiología.

Actualment les tècniques i manipulacions del massatge les coneixem com Quiromassatge. Quiro vol dir mà, es a dir: massatge amb la mà, sense cap més aparell.

El Dr. Vicente Lino Ferrándiz va ser el primer qui va introduir la denominació i les tècniques a Espanya.

-El seu us en l’ antiguitat:

A la Xina es diu que la referència més antiga al massatge es troba en el Kong-Fou (2.700 a. de J.C.), també s’hi fà referència en una obra antiga El Nei Ching parlant del emperador Huan Ti (morí el 2.598 a. de J.C.) on parla dels tractaments a base de massatges a la pell i en els músculs.

A l’India al segle XIII d. de J.C., convertien en deures religiosos la dieta, el bany, la fricció i la unció.

El massatge era també conegut a Egipte, Abi-sinia, Libia i Nubia, com es pot veure en les inscripcions de les piràmides i papirs.

En els antics països de l’Orient Mitjà i nord d’Àfrica el massatge ja era conegut en els segles XV – XVII a. de J.C. Bona prova d’això son totes les representacions dels diferents mètodes i posicions del massatge de papirs i relleus; d’alabastre que decoraven els palaus dels antics reis.

A Grècia i Roma de sempre en la seva historia ha existit un gran culte al cos, tan grecs conm romans de totes classes socials utilitzaven el massatges. Per uns era un luxe que seguía al bany, per altres per enfortir els seus teixits abans i després del combat, per altres per la convalescència de malalties. Llavors ja s’utilitzaven ungüents greixosos per aplicar els massatges.

Desde Apolo i Hipócrates consideraven el massatge com una part de la medicina. Galeno metge de Marc Aureli a Roma descriu tècniques de massatge en els seus llibres que va escriure parlant del exercici físic i massatge.

A l’Edat Mitjana i després de la caiguda del Imperi Romà, ja no es fà referència al massatge doncs es tenía com quelcom massa vulgar com per considerar-ho terapèutic. Però si que s’en va fer ressò la literatura àrab.

Durant el renaixement no es poden trobar referències fiables als tractaments manuals. El 1569 es va publicar l’obra més importan sobre l’exercici, a Venècia, el seu autor Hieronimus Mercuriales, fa importans mencions a l’opinió de Galeno sobre els massatges. Qui també es preocupà per reintroduir els remeis naturals, donant-hi molta importancia al exercici i al massatge va ser Friedrich Hoffman.

I el Massatge Esportiu?

Ling va jugar un paper clau en el desenvolupament del massatge esportiu. Era professor d’esgrima en La universitat de Lundsk, i després de l’Acadèmia Militar. Recomanava utilitzar el massatge abans de les sessions d’esgrima i també després. Segons Ling, el massatge esportiu es una part de tots els moviments possibles que exerceixen una influència positiva en l’organisme humà.

A pesar de ser conegut desde l’antiguitat i que formava part del sistema d’educació física i esport de nombrosos pobles del mon; durant els Jocs Olímpics de Paris el 1.900, la premsa de llavors es va fer ressò de que els americans aplicaven el massatge esportiu sistemàticament. En realitat en els jocs Olímpics d’ Atenes del 1.896 ja s’utilitzava el massatge però.

Els esportistes russos, molt abans que els americans, començaren a utilitzar sistemàticament el massatge esportiu, en particular durant les competicions esportives.

El massatge esportiu es una part intrínseca de la preparació dels cosmonautes soviètics. El primer cosmonauta Yu. A. Gagárin deia: “ No puc imaginar-me com hagués pogut aguantar tot el procés de preparació física e intel·lectual sense el massatge “ .

EL MÚSCUL POPLÍTEO , un altre desconegut.

Al igual que passa amb el psoas ilíac, molts esportistes desconeixen l’existència i funcions d’aquest múscul.

Es troba en la part posterior de la cama damunt els bessons i part posterior del genoll.

Es un múscul profund que cobreix pel darrere l’articulació del genoll, i en ella s’immisceix, doncs es relaciona directament amb el menisc extern. De forma triangular, amb el vèrtex dirigit cap el còndil extern o protuberància lateral del fèmur i acaba en la cara posterior de la tíbia.

Les seves funcions son, principalment, flexionar i rotar la cama.





El poplíteo te altres funcions que ens ajuden a l’hora de moure la cama:

-Manté l’estabilitat del genoll

-Actua com a rotador del genoll en la fase de recolzament de l’extremitat durant la carrera, així ajuda en la fixació del mateix, el que permet prevenir lesions esportives.

-Permet la flexió del genoll. Si el poplíteo es troba rígid o escurçat, impedirà l’extensió complerta del genoll.

Lesió del poplíteo:

La principal lesió del múscul poplíteo es per sobrecàrrega. Els impactes reiterats poden generar una sobrecàrrega al múscul en forma de rigidesa i manca d’elasticitat. Poden generar l’ inflamació del tendó i tendinitis dolorosa en la part del darrere del genoll, el que pot impedir una total extensió del genoll en alguns cassos.


Que cal fer si apareixen molèsties en aquesta zona ?:

i apareixen molèsties en la zona del múscul poplíteo durant o després de fer esport es recomanable:

-Aplicar gel en la zona afectada

-Estiraments de la “pantorrilla” i poplíteo.

-Evitar les flexo- extensions o córrer en pujades.

-Reduir les càrregues d’entrenament i utilitzar mitges de compressió.

-Aplicar Massatge Esportiu de descàrrega.

-Si el dolor persisteix visitar al metge.

Els esports més indicats per qui pateix d'hèrnia discal

L’hèrnia discal es una afecció bastant comú de la columna vertebral. Els símptomes de dolor, debilitat i molèsties en la zona afectada son molt molestos per qui en pateix.

El esport o exercici físic no està pas contraindicat en les persones que en pateixen, doncs es una manera d’exercitar i enfortir el cos, sempre de manera moderada i controlada per no agreujar la lesió de la columna.


- Natació:

Activitat que permet exercitar-se però sense esforç i que no afectarà la lesió de la columna.

- Pilates:

A realitzar amb precaució i a excepció d’alguns exercicis en concret. Es aconsellable practicar-ho guiats per un instructor que ens aconsellarà quins son els exercicis que no tenim de fer en cas de tenir hèrnia discal.

- Footing (exercici que consisteix en trotar o córrer de forma lenta i sense pressa) o caminar:

Córrer equival a una successió de salts. Això exposa als discs intervertebrals a una càrrega i descàrrega rítmica, amb major i menor grau de vibració en funció del tipus de terreny damunt el que correm i el calçat que portem.

Sortir a caminar a ritme energètic o córrer per terreny tou i pla pot ajudar a millorar la salut sense afectar l’hèrnia discal.

- Ioga:

El Ioga també ens ajudarà a alleujar el dolor i les molèsties que provoca l’hèrnia discal. No te perquè haver-hi cap risc practicant-lo.

Si pateixes d’hèrnia discal consulta amb el metge quin es l’esport o activitat física més adequada per el tipus de lesió que tinguis.

(informació extreta de la web de blog de farmàcia)

El Massatge Esportiu pre-competició

El Massatge esportiu es un mitjà físic manual que combina en funció del seu objectiu final diferents manipulacions, ritmes i profunditats de cara a optimitzar el rendiment esportiu i prevenir possibles lesions. El Massatge esportiu com a tal, el podem fer en qualsevol moment o situació i dins d’aquesta terminologia s’hi engloben diferents categories o modalitats de massatge, objectius i necessitats :

Massatge pre-competició: El que realitzarem abans de realitzar la pràctica esportiva.

Massatge post-competició: El que realitzarem una vegada hagi acabat la competició.

Massatge durant la competició: L’aplicarem quan apareixen problemes en el aparell musculo-esquelètic en mig d’una competició.

Massatge d’entrenament o intercompetició: El que durem a terme durant la fase d’entrenament.

Avui parlarem del Massatge esportiu de pre-competició:

Es tracta d’un massatge estimulant previ a la competició o entrenament. I millor si el fem posterior a la sessió d’estiraments i escalfament.

-Objectiu del massatge:

L’objectiu es preparar l’activitat física intensa per evitar espasmes musculars o altres lesions esportives, i optimitzar el rendiment.

-Que pretenem amb aquest massatge?

Estimular la musculatura i el sistema nerviós associat.

Augmentar el to muscular.

Proporcionar escalfor provocant hiperèmia (augment d’irrigació sanguínia).

-Per aconseguir:

Retardar l’aparició de la fatiga

Prevenir lesions

El Massatge Esportiu forma part del “entrenament invisible”:

Es important seguir una rutina de massatge periòdicament durant tota la temporada, doncs fer un massatge pre-competició no seria lo ideal si el esportista no s’ha tractat abans o de manera regular. La periodicitat de sessions de massatge en un “atleta popular” en funció de la càrrega d’entrenament seria entre 15 i 30 dies.

Les sessions de massatge aniran coordinades amb el massatgista en funció de les dates de competició o plans d’entrenament.