EL MÚSCUL POPLÍTEO , un altre desconegut.

Al igual que passa amb el psoas ilíac, molts esportistes desconeixen l’existència i funcions d’aquest múscul.

Es troba en la part posterior de la cama damunt els bessons i part posterior del genoll.

Es un múscul profund que cobreix pel darrere l’articulació del genoll, i en ella s’immisceix, doncs es relaciona directament amb el menisc extern. De forma triangular, amb el vèrtex dirigit cap el còndil extern o protuberància lateral del fèmur i acaba en la cara posterior de la tíbia.

Les seves funcions son, principalment, flexionar i rotar la cama.





El poplíteo te altres funcions que ens ajuden a l’hora de moure la cama:

-Manté l’estabilitat del genoll

-Actua com a rotador del genoll en la fase de recolzament de l’extremitat durant la carrera, així ajuda en la fixació del mateix, el que permet prevenir lesions esportives.

-Permet la flexió del genoll. Si el poplíteo es troba rígid o escurçat, impedirà l’extensió complerta del genoll.

Lesió del poplíteo:

La principal lesió del múscul poplíteo es per sobrecàrrega. Els impactes reiterats poden generar una sobrecàrrega al múscul en forma de rigidesa i manca d’elasticitat. Poden generar l’ inflamació del tendó i tendinitis dolorosa en la part del darrere del genoll, el que pot impedir una total extensió del genoll en alguns cassos.


Que cal fer si apareixen molèsties en aquesta zona ?:

i apareixen molèsties en la zona del múscul poplíteo durant o després de fer esport es recomanable:

-Aplicar gel en la zona afectada

-Estiraments de la “pantorrilla” i poplíteo.

-Evitar les flexo- extensions o córrer en pujades.

-Reduir les càrregues d’entrenament i utilitzar mitges de compressió.

-Aplicar Massatge Esportiu de descàrrega.

-Si el dolor persisteix visitar al metge.

Abductors Vs Adductors, qui es qui ?

Aquest es un dubte a l’hora d’entrenar, quins son els abductors i/o quins els adductors ? Degut a la similitud de les paraules hi ha qui confon els termes (per posar un exemple, si a google busques “músculs abductors”en la cerca et sortirà també “músculs adductors”) precisament per evitar-ho nosaltres sovint parlem de músculs aproximadors i separadors.

Abductor:

Segons el diccionari es quelcom capaç de realitzar una abducció.

I que es un abducció ? : Moviment per el qual un membre u altre òrgan s’allunya del pla mitjà que divideix imaginàriament el cos en dues parts simètriques (abducció del braç, la cama,...).

En el diccionari hi podem trobar una altra definició del significat d’abducció o abduir que ens ajudarà a recordar-ho més fàcilment: “suposat segrest de sers humans portat a terme per extraterrestres, amb l’objectiu de sotmetre’ls a experiments dins les seves naus “.

Segur que així no se us oblida !!!

Adductor:

També segons el diccionari es refereix al moviment per el qual un membre u altre òrgan s’atansa al pla mitjà que divideix imaginàriament el cos en dues parts simètriques.

Resumint direm doncs que quan ens referim a l’abducció parlem de separar, i quan ens referim a l’adducció parlem de lo contrari.

Músculs Abductors:

Els músculs abductors de cadera (malucs) son els encarregats de l’abducció o separació de les cames (elevació lateral). Tot i no tractar-se d’un grup de músculs principals

del membre inferior, es important treballar-los doncs uns músculs abductors forts milloren l’aptitud funcional i preparen el cos per un bon funcionament en qualsevol situació.

Anatomia dels abductors: 

Un total de sis músculs col·laboren en l’abducció de la cama.

El múscul sartori que comença en la part superior frontal de la cadera i s’estén fins el os de la cama inferior interior.

El tensor de la fàscia lata, un múscul petit situat en la part externa de la cadera i s’ insereix en la banda iliotibial.

El gluti major, que s’insereix en la banda iliotibial.

El gluti mitjà situat per sota del gluti major, i el gluti menor situat per sota del gluti mitjà.

El piramidal (molt sovint parlem de l’ importància dels estiraments d’aquest múscul) que comença al sacre i s’estén fins al fèmur.

Músculs Adductors:

Els músculs adductors de cadera estan situats en la part interior de la cuixa, i son els músculs antagonistes dels abductors. La seva funció es la contrària als abductors, tancar les cames.

Es important treballar-los en els entrenaments perquè a més de contribuir a la millora del to muscular de la cama, treballen constantment per estabilitzar la pelvis evitant problemes d’esquena.

Així mateix, participen en la rotació externa (pectíneo, adductor curt i adductor major), la rotació cap dins (inserció tendinosa del adductor), flexió (tots) i extensió (inserció tendinosa del adductor).

Alguns d’ells tenen funcions independents; per exemple el recte anterior ajuda a flexionar el genoll. El adductor major gira la part frontal de la pelvis cap dalt (rotació posterior en lloc de rotació anterior).

Tot el grup de músculs adductors tenen gran importància a l’hora de mantenir la nostra estabilitat i equilibri. Quan caminem son els encarregats de mantenir les cames en posició i evitar el desplaçament lateral de la cama i mantenir-les rectes.

Anatomia dels adductors :

El grup de músculs adductors està format per cinc músculs.

El pectíneo que s’origina en l’engonal (ingle) i s’insereix en el fèmur.

El adductor llarg, que també s’origina en l’engonal i s’insereix en el fèmur.

El recte intern o gràcil, també s’origina en el pubis però recorre la cama fins just sota de l’articulació del genoll en la part interior de la cama.

El adductor curt, que es troba darrere el pectíneo.

El adductor major, es tracta d’un gran múscul triangular situat al costat mig de la cuixa.

El massatge esportiu forma part de la disciplina d'entrenament

Curses de BTT com la Xallenge David Duaigües del passat diumenge 8 de març o la Vall del Corb, on el nivell de la majoria de participants es alt (i molt alt en alguns) degut als traçats tècnics a l’hora que espectaculars (en paraules dels propis participants), ens serveixen a nosaltres els pràctics en teràpies manuals per veure i valorar l’estat físic (musculatura, articulacions, elasticitat, ...) de els / les esportistes que hi participen.

La majoria de participants en les curses (sigui de btt o running) son esportistes amb una disciplina en l’entrenament físic setmanal per poder assolir bons temps en cursa el cap de setmana.

Quan l’esportista s’ajeu a la llitera del massatgista esportiu un cop acabada la cursa, per rebre un massatge post- competició, la majoria de vegades tan sols tocar-lo el massatgista ja nota qui te cura de la seva musculatura.

Si tenim cura de la bicicleta, sabatilles i/o equipament en general, com no tenir cura també de la nostra musculatura i articulacions ?

El massatge esportiu cal entendre’l com part de la pròpia disciplina d’entrenament del esportista, amb l’objectiu d’evitar espasmes musculars o altres lesions, així com per eliminar toxines i relaxar després de l’activitat esportiva.

Definició de Massatge esportiu: Conjunt de tècniques manuals realitzades abans, durant i després de l’activitat esportiva amb finalitats preventives i/o terapèutiques.

Amb la tècnica del massatge esportiu, tot esportista pot tenir a la seva disposició un mètode natural per cuidar-se, recuperar-se del esforç i augmentar la capacitat de treball. No es propietat del esport d’alt rendiment. El / La esportista aficionat o qui practiqui una activitat física, pot i té de beneficiar-se de les virtuts del massatge esportiu per aconseguir els seus objectius personals.

Es treballa quasi exclusivament sobre els grups musculars compromesos en cada esport o disciplina esportiva, per optimitzar el to, flexibilitat i màxim rendiment.

Fent un resum en general de la nostra jornada de diumenge, diríem que amb el que més ens hem trobat, a part de les sempre típiques i generalitzades contractures en bessons i quàdriceps, ha sigut amb problemes del Psoas i la Banda iliotibial:

El Psoas:

Es un múscul profund dels malucs (cadera) que s’origina en la columna vertebral però que passa pel davant de la pelvis i s’insera en el fèmur.

Innervat per una sèrie de nervis importants, motiu per el qual pot estar implicat en dolors de la part baixa de l’esquena, malucs i l’engonal.

El psoas ilíac es un múscul que generalment es poc conegut entre els que fan exercici físic i que sovint no es te en compte en la preparació física o entrenaments. Es tracta d’un múscul bastant potent que intervé en funcions mòbils de la pelvis, malucs i esquena. S’activa durant cada passa (zancada) en la carrera.


Sovint molèsties en la zona lumbar poden ser degudes a un escurçament del psoas ilíac. Juntament amb el gluti, el psoas es el responsable del moviment de flexió de malucs (cadera) i també de la flexió del tronc, per lo que freqüentment es presenta escurçat tan en ciclistes com corredors ( en concret si es passen moltes hores asseguts). Al ser un múscul profund no es fàcil de localitzar.

Com fer estiraments:

Banda Iliotibial:

La banda o cintilla iliotibial es la condensació de la fàscia, formada per el múscul tensor de la fàscia lata i el gluti major. Es tracta d’una gran estructura plana amb origen en la cresta ilíaca i s’insereix en el lateral de la tíbia proximal (en el tubèrcul Gerdy).

Massatge esportiu d'escalfament en Atletisme

El massatge esportiu d’escalfament en Atletisme. 

Velocitat i distàncies intermèdies:

En l’atletisme incidirem especialment en els músculs que més treballen: isquiotibials, glutis, gastrocnemis (bessons), quàdriceps i músculs dels peus.


També dedicarem un temps al tronc i esquena, posant especial atenció al peu doncs es una de les parts del cos més important per l’atleta.


Amb el massatge buscarem aconseguir una hiperèmia sobretot en els músculs directament implicats en la carrera. Tenint en compte la temperatura ambient, caldrà potser aplicar alguna crema per produir escalfor.

Velocitat: El massatge incidirà especialment en glutis i gastrocnemis, treballarem també les articulacions dels malucs (caderes), genolls, turmells i peus. També treballarem braços i un 10% del temps el tronc.


En distàncies de 100 a 400 metres: treballarem principalment gastrocnemis, parant atenció al tendó d’ Aquil·les, quàdriceps i tensor de la fàscia lata. En aquestes distàncies les lesions mes habituals son els trencaments fibril·lars en gastrocnemis, isquiotibials i bíceps femoral.





Bibliografia: Vázquez Gallego J. (1993): El masaje terapéutico y deportivo. Mandala. Madrid

Lesions musculars

Les lesions musculars obeeixen en general a aquests mecanismes:

1- Distensió (Estirament muscular)

2- Traumatisme directe que produeix la contusió del múscul

3- Esquinçaments (desgarros) musculars, poc freqüents


Moltes vegades es produeixen les lesions musculars en esportistes com a resultat d’un entrenament particularment dificultós i fora de lo comú, sobretot quan es de tipus excèntric, i es possible que provoqui dolor muscular diferit.


Les distensions musculars es produeixen per lo general, en les unions musculotendinoses durant un episodi d’activitat muscular excèntrica màxima. Els músculs més afectats acostumen a ser els isquiotibials, el adductor de cadera i el gastrocnemi (bessons). En el moment de la lesió la persona sent un dolor sobtat. Després persisteix l’hipersensibilitat i s’hi afegeix una disminució de la funció contràctil; de vegades, quan s’ha produït un trencament important del teixit, l’individuo pot notar una protuberància en el múscul immediatament després de la lesió. Un altre símptoma característic es la inflamació secundària a sagnat o edema.


La musculatura anterior està més sotmesa a cops i per tan a hematomes intra o extra musculars.

La lesió i el sagnat tissular provoquen una reacció inflamatòria; tal reacció constitueix la base de la resposta reparadora que condueix a la formació del teixit cicatricial. Després d’una lesió significativa, la regeneració muscular es escassa i el teixit lesionat be a ser reemplaçat per teixit fibrós cicatricial mancat de propietats contràctils, lo que incrementa el risc de lesions recurrents.

El tractament de les contusions musculars amb hemorràgia intramuscular pot complicar-se amb un síndrome compartimental. El sagnat i el edema de parts toves poden ocasionar un increment en la pressió hidrostàtica tissular de tal magnitud que comprometi la circulació del compartiment muscular involucrat. El símptoma principal del síndrome compartimental es el dolor (intens i progressiu), i la palpació del compartiment muscular pot revelar induració.


Els esquinçaments (o desgarros) musculars son escassos en l’activitat esportiva, però es poden produir com a conseqüència de traumatismes (per exemple amb el canto d’un esquí). Els esquinçaments transversals produeixen una secció transversal de les fibres musculars. La ferida cura mitjançant un teixit fibrós de cicatrització mancat de propietats contràctils, i això pot afectar la funció del múscul compromès.


La rigidesa muscular (dolor muscular de començament retardat) es un símptoma molest. Però generalment inofensiu, que apareix després d’un exercici muscular poc habitual per al esportista. El dolor apareix sobretot després d’un entrenament excèntric intens. Els símptomes solen augmentar de manera gradual durant les hores que segueixen el entrenament, arribant al punt àlgid a les 48 h. aprox. i desapareixen en el transcurs de 2-5 dies.

-AGULLETES:

Dolor muscular d’aparició retardada.

Apareixen després d’un període d’exercici intens després d’un temps d’inactivitat física.

Símptoma: Dolor semblant a punxades de petites agulles i suposa una disminució de la mobilitat i la flexibilitat durant un període entre un i cinc dies.

Microtrencament de fibres musculars:

Trencament de fibres musculars en la seva mínima expressió.

El dolor es degut a:

- La fibra muscular es dèbil i es incapaç d’aguantar el nivell d’exercici.

- Treball muscular quan s’està desentrenat i la fibra no es capaç de suportar-lo.

- Les zones més afectades per aquest dolor son les unions musculars i els tendons prop de les articulacions, això es degut a que la zona musculotendinosa es on hi ha més fibres musculars dèbils i més tensió.

- Existeix uns segon supòsit : Els receptors del dolor (nocireceptors) es troben en major quantitat en aquestes regions.

Com actuar davant les agulletes ? :

- Calor en fases subagudes (2on dia).

- Estiraments: reorientació fibres.

- Massatge: per afavorir la circulació.

- Repetir l’activitat física que les va causar.

“Sols el temps es efectiu, iniciar l’activitat física progressivament “

-ESPASME MUSCULAR (Calambres, Rampa):

Espasmes que es produeixen en el múscul d’una forma brusca i inesperada

Els Calambres son provocats per contraccions de les fibres musculars.

Causes:

- Exercicis molt continuats.

- Pèrdua de sals.

- Pèrdua de líquids.

- Acidosi per manca de Potassi o Magnesi

Com actuar ?

- Estiraments

- Rehidratar + Aportació de Sals Minerals (Mg, K,...)

-SOBRECÀRREGA MUSCULAR:

Hipertònia local o general

Després de l’exposició a un període extens d’activitat física

-CONTRACTURA MUSCULAR:

Contracció muscular involuntària i inconscient, dolorosa i permanent d’un múscul.


Diferents tipus de contractures:


- Mecànica: Produïda per un esforç físic més enllà de la capacitat del múscul.

- Posttraumàtica: Com a conseqüència d’un traumatismes (per exemple després d’una intervenció quirúrgica o accident de cotxe).

- Emocionals: Degut a la tensió nerviosa, l’estrès, langoixa, frustració, ...

- Defensiva: Com a resposta defensiva tan a patologies diverses, com un simple refredat, com a resposta al mantenir postures habituals vicioses.

- Tèrmica: Produïda per canvis sobtats de temperatura tan en hivern com en estiu.



Com actuar?

Fase Aguda:

- Massatge Circulatori

- Crioteràpia

Fase Crònica:

- Massatge Descontracturant

- Calor

Contractura Isquiotibial

Les persones que practiquen esports de contacte com futbol, handbol, hoquei sobre gel, pateixen lesions musculars amb freqüència. Els estudis desvetllen que fins a un 30% de les lesions observades en futbolistes es produeixen a les cuixes.

El múscul es pot lesionar per contacte directe (contusió) o per un estirament agut més enllà del límit de tolerància del aparell musculotendinós (distensió). Tan les distensions com les contusions provoquen lesió tissular, sagnat i dolor. Altres estructures internes de la cuixa, com per exemple nervis, vasos sanguinis i ossos, poden lesionar – se en forma aguda, en general degut a traumatismes d’alta energia, com una caiguda durant un descens en btt o un salt d’esquí.




Etiologia de la lesió:

-Sobreesforç muscular

-Sobrecàrrega de treball físic en la zona

-Refredament muscular

Simptomatologia i proves funcionals:

-Augment del to muscular

-Bandes tenses a la palpació

-Funcionalitat muscular alterada

-Disminució del dolor durant l’activitat muscular

Tractament:

-Massatge

-Termoteràpia

-Estiraments passius

-Repòs actiu

-Treball d’elasticitat muscular

Isquiotibials

El formen el grup de músculs: Semimembranós, semitendinos i bíceps femoral o crural. 

Son els principals músculs de la part del darrere de la cuixa, el nom li ve donat del origen (Isquió dels malucs o cadera) i la inserció final (Tíbia).


Els tres tenen uns orígens, funcions i insercions semblants, i es treballen conjuntament ja sigui per augmentar la força o millorar la flexibilitat, doncs fer-ho per separat es molt difícil.

En persones sedentàries la seva rigidesa pot provocar problemes d’esquena.



Bíceps crural o femoral:

Origen: Dos orígens dels dos cossos del bíceps, porció curta que s’origina en 1/3 mig de la línia àspera, porció llarga en el isquió de la cadera

Inserció: Apòfisis estiloides del cap del peroné.

Funció: Flexora i rotadora externa del genoll i extensora de malucs (cadera).


Semimembranós:

Origen: Tuberositat isquiàtica

Inserció: Cara posterior i interna de la tíbia. Forma la “pata de ganso”

Funció: Múscul profund, robust i protegit de qualsevol lesió no accidental. Flexió i rotació interna del genoll, i extensora de malucs (cadera)


Semitendinós:

Origen: Tuberositat isquiàtica

Inserció: En la “pata de ganso” superficial, junt amb el recte intern i el sartori (els tres formen la “pata de ganso” )

Funció: Extensora de malucs (cadera), sobretot si el genoll està bloquejat en extensió. Flexora del genoll, sobretot si els malucs estan flexionats i Rotació interna del genoll



Lesions en Isquiotibials:

1- Determinar la gravetat de la lesió, la qual acostuma a manifestar-se amb tibantor o dolor en la part del darrere de la cuixa. Encara que puguem caminar, no serà lliure de dificultats. En les lesions mes greus hi pot haver inflamació i molt dolor.

2- Aplicar fred al múscul lesionat tan aviat com sigui possible.

3- Estiraments periòdics del múscul, tan estàtics com dinàmics amb l’objectiu d’evitar un augment del teixit cicatritzant

4- MassatgeCyriax: Consulta al especialista si ja has sofert lesions en els isquiotibials per fer desaparèixer el teixit cicatricial i estimular la cicatrització amb aquest massatge.

CYRIAX: Tècnica de Massatge Transvers Profund (MTP)

 

El Cyriax :

Tècnica de Massatge Transvers Profund (MTP).

El massatge transvers profund tan sols s’utilitza davant una lesió perfectament diagnosticada i localitzada, i es una de les principals tècniques per tractar lesions dels teixits tous.

La fricció s’aplica transversal a l’orientació de les fibres de l’estructura a tractar. L'aplicació del Cyriax requereix un bon coneixement i pràctica exquisida de la tècnica i un domini excel·lent de l’anatomia.

Indicat en lesions estructurals dels teixits tous: músculs, tendons i lligaments.

Efectes fisiològics de la fricció profunda:

-Hipertèrmia traumàtica: Augment de la circulació sanguínia i disminució del dolor.

-Moviment: Elimina les adherències existents i evita la formació de noves.

-Incrementa la percussió tissular ( regeneració/reproducció del teixit )

-Estimulació mecanoreceptora.

Contraindicat en inflamacions per acció bacteriana, Artritis traumàtica articulació del colze, Ossificació o calcificació de parts toves, Bursitis, Artritis de tipus reumatoide, Compressions nervioses.