Els Isquiotibials i en especial el Bíceps Femoral presenten tendons que s’introdueixen i recorren en gran proporció la longitud muscular. En altres paraules al tractar-se de músculs penats (de forma similar a les plomes de les aus) presenten un gran nombre d’unions miotendinoses i biofàcies, que representen punts d’ ancoratge de les fibres musculars i zones de transició de forces contràctils a moviment , reconeixent aquestes zones com d’alta tassa de transferència de forces mecàniques, y a la vegada aquest grup muscular presenta moltes zones potencials de trencament.
Les lesions musculars de diferent gravetat en isquiotibials son molt freqüents en esports on el esprint i en especial on situacions no programades, (canvis de direcció sobtats per exemple) es presenten en volums més alts. Aquestes son característiques d’esports com el futbol, rugby, bàsquet, etc...
També però en la bicicleta, el pedalar atacant a base de força pot ser motiu de lesió (tendinitis), el pujar pendents a base de “desarròllos” durs no es la millor manera, es millor pujar assegut, un “desarròllo” suau i cadència més alta. També el portar bieles massa llargues es dolent per als genolls.
Una lesió fibril·lar, en el bíceps femoral, es produeix per un estirament excessiu del múscul. Al arribar al seu límit d’elasticitat, es produeix un trencament d’algunes fibres musculars.
El dolor es el principal símptoma en una lesió fibril·lar.
Per poder confirmar però el diagnòstic exacte es fonamental l’història clínica i l’exploració física per part d’un especialista, que podrà demanar una ecografia per confirmar tan la lesió com l’extensió i gravetat de la lesió. En cassos més severs es demanarà una ressonància magnètica.
El principal tractament per aquest tipus de lesió serà el repòs, per donar temps a que el teixit es recuperi per si mateix. El grau de lesió es el que determinarà el temps de repòs.
Passat aquest temps, es fonamental seguir un entrenament progressiu, començant de manera suau per treballar el múscul i recuperar la forma física d’abans la lesió.
El mecanisme del trencament muscular acostuma a ser sense contacte. Normalment es produeix durant la carrera i cap al final de la competició quan la fatiga es major.
Alguns dels factors que predisposen a aquesta lesió son:
-Escurçament muscular
-Debilitat muscular
-Molta tensió neural : La tensió neural no es més que una situació en la que un nervi, qualsevol, es troba en constant tensió mecànica, com si es tractes d’una corda que mantenim estirada i tensada dels seus dos extrems. Els nervis es troben entre els músculs i lo normal es que es puguin, mecànicament parlant, moure lliurement en tot el seu recorregut a través d’ells, quan nosaltres ens movem, de lo contrari poden estar tensos com l’exemple de la corda i donar símptomes.
-Fatiga i descoordinació en la contracció dels grups musculars
-Lesió prèvia
L’alta incidència d’aquesta lesió es deu a la capacitat que té el múscul de desenvolupar molta força en poc temps i l’elevat nombre de fibres de contracció ràpida.
