dimecres, 17 de desembre del 2014

Flexibilitat, elasticitat, estiraments, stretching, parlem del mateix ?

<ALT> <TITLE> Flexibilitat Vs Elasticitat







Quan parlem de flexibilitat, elasticitat, estiraments o stretching, sovint s’equivoquen els termes, apliquem mètodes i exercicis que no son els mes eficients i desconeixem les diferents textures que es pretenen allargar al confondre conceptes anatòmics.



Al parlar doncs flexibilitat i elasticitat ens referim a la capacitat del organisme per manifestar la seva mobilitat articular i elasticitat muscular.








La flexibilitat:


Es la capacitat d’allargament que te un determinat teixit. Depèn d’elements articulars, entenen per tals: els cartílags articulars, les capsules, lligaments, meniscs i el líquid sinovial. Podem dir doncs que es la màxima capacitat o rang de moviment de l’articulació.
Els teixits més flexibles son els músculs i la pell. El tendó (mitjançant el qual el múscul s’insereix al os) no podrà ser massa flexible doncs de lo contrari seria com estirar d’una goma, i te de ser suficientment rígid per transmetre la tracció del múscul fins l’os.  Els lligaments, que envolten i protegeixen les articulacions, permeten moviments fins un punt que marquen ells; si se sobrepassa aquest punt es lesionen (esquinç) per lo que tenen de ser poc flexibles.




L’elasticitat:


“Capacitat d’un objecte de retornar a la posició que tenia abans d’estirar-lo”
Es una propietat del teixit per la qual els músculs poden encongir-se o allargar-se (elongació) recuperant després la seva longitud normal.






Estiraments i Stretching:


Parlem del mateix, tan sols que en català o anglès. El seu objectiu es augmentar la flexibilitat dels teixits, i son variades les tècniques que hi ha per aconseguir lo mateix. Les podem agrupar en dos tipus: les que es fan de manera passiva i les que un hi participa de manera activa.

Passives: poden ser els estiraments breus i repetits amb l’objectiu de “despertar” els reflexos que protegeixen al múscul o els específics per aconseguir un allargament muscular.

Actives: Entre aquestes tècniques destaca la que primer provoca un allargament, després realitza una contracció de les fibres més profundes (sense que hi hagi escurçament muscular) i finalment es relaxa acompanyat del estirament en sí. 





dimecres, 10 de desembre del 2014

Cadenes Musculars i enllaços dèbils en el nostre cos

<ALT> <TITLE> cadenes musculars

En aquest article t’ expliquem que son i per a que serveixen les cadenes musculars, tan de moda en els entrenaments o processos de rehabilitació.

Les Cadenes Musculars son grups o famílies de músculs que exerceixen una funció o moviment, un conjunt de músculs connectats entre si per un teixit anomenat fàscia, junts en coordinació i esforç desencadena en una correcta comunicació amb el sistema nerviós. Qualsevol moviment implica la participació coordinada de varis músculs a la vegada, tirant uns dels altres, uns executen la força, altres ni es mouen, altres es contreuen, etc. , donant lloc a l’activitat de moure un braç, una cama, corre, aixecar un pes, etc.

I com que els músculs no treballen de forma separada, si no que funcionen com una cadena girant el engranatge que farà desplaçar la bicicleta, així funciona el nostre cos, cal entrenar les cadenes musculars i no tan sols els músculs de forma aïllada.

Per entendre millor el funcionament de les cadenes musculars cal diferenciar entre els músculs de l’estàtica i els de la dinàmica. La musculatura estàtica treballa per subjectar l’estructura corporal estable, i com que constantment està treballant pot ser que tendeixi al escurçament o retracció, es tracta de músculs més fibrosos per poder fer un petit esforç encara que constant; la musculatura dinàmica està constituïda per els músculs que fan determinats moviments en un moment donat i estan relaxats la resta de temps, acostumen a ser músculs mes grans i que tenen de fer moviments de major amplitud i força durant menys temps. També tenim alguns músculs que intervenen tan en l’estàtica com en la dinàmica.

Quan en una cadena o part d’ ella hi ha una peça que ja sigui per falta de força o de coordinació no funciona be ens referim a que hi ha un enllaç dèbil, imaginem la cadena de la bicicleta on hi ha peces mes gruixudes i fortes i altres de mes primes i petites, aquestes serien els enllaços dèbils els quals podrien provocar que la cadena falles; això mateix passa amb el nostre cos, quan les cadenes del nostre cos estan funcionant de manera incorrecta degut als enllaços dèbils això es tradueix en dolor d’esquena, espatlla, coll, braç, etc.

Llavors es quan cal activar de nou els enllaços dèbils, enfortir-los i coordinar-los amb la resta de la cadena.

Tractaments que ens poden ajudar:

-El Streching o estiraments de cadenes musculars.
-El Massatge Tailandès.

dimecres, 26 de novembre del 2014

En l’esquinç de turmell, aplicar fred a intervals

<ALT> <TITLE> esquinç de turmell

Per molts esportistes es de sobres coneguda l’eficàcia del vell remei del gel o fred per alleugerir el dolor en un esquinç de turmell, res millor que el gel per evitar l’inflamació i millorar la mobilitat de l’articulació.

Però es te de saber com aplicar! Segons un estudi publicat en el British Journal of Sports Medicine, aplicar gel en el turmell de manera intermitent es més eficaç que mantenir el fred durant un període llarg de temps.

Segons aquest estudi les aplicacions intermitents poden augmentar l’efecte terapèutic del gel després d’una lesió aguda en els teixits tous, però els beneficis es limiten al alleujament del dolor en les etapes inicials de la rehabilitació, conclouen els autors del treball.

A pesar de ser molt freqüent utilitzar fred per lesions en els teixits tous (contusions, distensions i esquinç), el cert es que les evidències científiques sobre l’eficàcia eren mes aviat escasses. No hi ha evidències que indiquin quina es la manera, duració i freqüència òptims d’aplicar el gel, segons els autors del treball.

Als pacients que durant les 72 hores posteriors al esquinç se’ls hi aplicava gel en el turmell de manera intermitent (10 minuts de fred, 10 de descans i uns altres 10 de gel cada dues hores com a mínim) experimentaven menys dolors que el tractament convencional ( aplicar gel durant 20 minuts seguits, també a intervals de dues hores). I segons determinen els autors, l’aplicació intermitent de crioteràpia en el esquinç de turmell lleu o moderat redueix significativament el nivell de dolor durant el moviment de l’articulació una setmana després de la lesió.

Els autors no han vist que el gel aplicat d’una manera sigui més beneficiós que de l’altra, ni pel que fa referència als nivells de mobilitat, ni per l’inflamació ni per als efectes a llarg termini de la lesió.
Però si que creuen que pel que fa a l’acció analgèsica, les aplicacions intermitents de 10 minuts mantenen els teixits en nivells òptims de 10 a 15 graus centígrads durant mes temps que els tractaments estàndar de 20 minuts. I a la vegada aquest protocol reduiria el metabolisme (espasmes musculars i sistema nerviós) a nivells òptims durant més temps. Això pot haver reduït el grau de lesió cel·lular secundària, minimitzant d’aquesta manera la magnitud de la resposta inflamatòria.
Així mateix, al proporcionar un refredament òptim, les aplicacions intermitents de gel proporcionen una analgèsia a curt termini mes eficient. Tot i que això no influiria directament en el dolor del turmell, pot haver permès moure abans l’articulació, el que ajuda a curar-se, conclouen els autors.

Com aplicar el gel?
                                    

Col·locar la bossa de gel (mai els glaçons directament a la pell per evitar cremades) damunt el turmell intercalant períodes de 10 minuts de gel amb 10 minuts de descans cada dues hores.


Mes enllà dels 10 minuts, el efecte “balsàmic” d’aquesta tècnica perd eficàcia. Si no podeu disposar de gel (que es el mes efectiu), en la farmàcia trobareu bosses de fred, especialment adaptades per aquest tipus de lesions, i si no disposeu ni de gel ni de bosses de fred sempre podeu agafar la bossa de mongetes congelades del congelador per sortir del pas, això si !...llavors per sopar mongetes, que porten fibra !!!

diumenge, 9 de novembre del 2014

Mountain bike & Running

<ALT> <TITLE> Mountain bike & Running



Després del estiu el dia s’escurça i córrer no depèn tant de que hi hagi claror de dia, i tampoc de disposar d’un gran equipament per fer-ho, això fa que molts bikers busquem alternatives tan per mantenir un bon estat físic com per buscar un esport alternatiu a la bicicleta.

De fet s’està posant de moda cada cop mes el duatló de muntanya, una manera ideal de combinar la mountain bike amb el running.

Son compatibles?


Es poden alternar perfectament les dues disciplines sense cap problema ni por a patir lesions pel fet de combinar córrer i pedalar al mateix temps.

El córrer suposa un impacte major sobre les articulacions i tendons que el pedalar, així que no cal més precaució que les lògiques d’aquest esport (bon calçat, hidratació, estiraments, etc, etc, ...).

Si l’objectiu es fer duatlons llavors si que cal alternar les dues disciplines d’una manera mes intensa i sobretot programada.

Si el que t’agrada es exigir-te en els entrenaments, procura coordinar fases de màxima intensitat en bicicleta amb carreres suaus, o sessions intenses de carrera amb sortides de baixa intensitat en bicicleta, així el cos resistirà millor l’esforç i l’adaptació.

Recordar però que la millora del rendiment es millor si centres l’esforç en una sola disciplina.

Com combinar-les?


Entrenar al màxim en les dues disciplines al mateix temps no farà que millorin els resultats. Al contrari, possiblement serà pitjor per un excés de fatiga, amb el perill de patir lesions i sobrecàrregues, trencaments fibril·lars o tendinitis.

Molt important també no oblidar treballar la musculatura de la zona abdominal, necessari en qualsevol esport i en especial els corredors, doncs un bon to muscular d’aquesta zona, com la de tot el tronc, reduirà el risc de lesions tan dels discs intervertebrals com en tota la zona lumbar.

En el duatló o triatló, el canvi brusc en el tipus de moviments i treball muscular al combinar la bici i la carrera, fa que la musculatura necessiti un temps d’adaptació per treballar de forma òptima en aquest canvi d’activitat (transició), per això cal un entrenament específic per aquestes modalitats.

A més esforç mes atenció a la recuperació entre els entrenaments:

El fet d’alternar dues disciplines amb dos gestos tècnics diferents, amb diferents treballs musculars, diferents moviments de les articulacions, ...provocarà una major fatiga del nostre organisme. Convé intercalar entrenaments suaus entre les sessions més exigents.

Per una adequada recuperació cal no oblidar les sessions d’estiraments, de massatge i dormir les hores necessàries.

Característiques de cada tipus d’exercici:


Running:
El córrer provoca una major resposta cardiorespiratòria que el pedalar ja que es mobilitza major massa muscular. Això obliga al cor a tenir de bombejar més sang, i es el motiu per el qual, generalment, s’obtenen amb major facilitat valors de freqüència cardíaca mes alts que en bicicleta. La posició dret també provoca una acceleració del pols respecte a la posició adoptada damunt de la bici, doncs la força de la gravetat dificulta el flux sanguini ascendent.

El treball muscular excèntric o de frenada suposa un major estrés per al múscul, al mateix temps però, un potent estímul per a desenvolupar la força de les cames, més que el de la pedalada.
Cada vegada que posem el peu al terra al corre, els tendons son qui pateixen la major tensió en l’acció de frenada del múscul, per això es important el calçat i corre en superfícies toves.

Mountain bike :
Damunt la bicicleta, el treball muscular es centra, quasi exclusivament, en les cames. Això fa que costi mes, generalment, arribar a una freqüència cardíaca elevada que en la carrera a peu. Així es mes difícil tenir flato.
En l’acció muscular de la pedalada no existeix l’acció de frenada, el múscul sempre treballa escurçant-se o de manera concèntrica. L’ estrés muscular pedalant es menys que en la carrera, i la musculatura queda menys estressada; per aquest motiu podem passar moltes hores damunt la bicicleta, fins al punt de sentir menys fatiga que corren a peu.
La tensió que podem arribar a aguantar en espatlles i tríceps si rodem per zones molt tècniques en mountain bike serà considerable. Caldrà doncs treballar aquestes zones musculars en els entrenaments per enfortir-les.
En mountain bike hi ha un risc que es molt menor en el running, son les caigudes. Les rascades, fractures o qualsevol altre traumatisme son riscos que tractarem d’evitar amb una bona tècnica de conducció.
I perquè les agulletes ?
El biker que habitualment no practiqui el running podrà acabar patint les agulletes l’endemà de corre, inclús més intenses que algú sedentari que no corre mai. Això es degut a que el ciclista te la musculatura de les seves cames molt adaptada a un tipus d’acció en que el múscul treballa sempre impulsant força al pedal, o de manera concèntrica, i implica que el múscul sempre treballi en règim d’escurçament. Aquest tipus d’acció es la menys agressiva per al teixit muscular.

En el runner en canvi, el múscul s’activa en cada trepitjada, frenant el pes del cos, i això implica que el múscul, abans de poder frenar l’ inèrcia que genera el pes del cos, s’allargui. Treballa en règim d’allargament. L’acció de frenada es molt més agressiva per al teixit muscular que la d’impuls o escurçament, provoca microtrencaments de fibres musculars, inflamació del múscul i les famoses agulletes, mes accentuades quant més adaptat s’estigui al moviment contrari, que es el d’impuls o escurçament, per això el ciclista acusa especialment les agulletes quan corre.

Evidentment si pel contrari ja s’alternen les dues modalitats, les agulletes seran les mínimes degut a que els músculs estan ja adaptats a l’acció de frenada.

Com recuperar-nos quan les tenim ?:


El primer que cal fer es seguir amb la pràctica del exercici que les va provocar a una intensitat moderada baixa, així com també canviar d’esport, doncs ajudarà a reactivar la circulació i crearà una vasodilatació en el nostre organisme, arribant sang renovada als músculs afectats i substrats necessaris per la regeneració dels teixits. No es recomana descans si no tot el contrari, però amb menys intensitat (recuperació activa).

Recomanable un Massatge.

No fer estiraments, doncs el efecte es nul.
Beure aigua amb sucre es un mite que serveix de poc, important hidratar-se, això si !

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Massatge terapèutic, descontracturant o relaxant ?





Un bon dia al llevar-nos al mati, notem un mal de cap degut a una contractura a la part alta de l’esquena, que per més que ens moguem no se’n va, tenim encara d’enllestir la feina de casa, els nens a l’escola i ja fem tard a la feina, ens prenem la primera pastilla que trobem a la farmaciola, es igual un ibuprofeno que un paracetamol. A mig mati ni el mal d’esquena ha desaparegut, ni el mal de cap, doncs se’ns hi afegeix el estrés de la feina, i tot plegat el mal estar va a més tal com va passant el dia.

QUE PUC FER? A part de respirar profundament i contar fins a cent, un bon massatge no aniria gents malament.

L’estrés provoca diversos dolors i molèsties, i els musculars ocupen els primers llocs. Els massatges ens serveixen per alleujar aquest mal a part d’oferir molts més beneficis per al nostre organisme.





Massatge terapèutic, descontracturant o relaxant ?


El massatge terapèutic, o per tractar disfuncions, es el mes recomanat quan hi ha una dolència, ja que a diferència dels descontracturants o relaxants, no es centren solament en el dolor muscular, si no en altres qüestions.

La diferència més important entre el massatge descontracturant i el relaxant es que el relaxant busca que el massatge en sí provoqui plaer i benestar a qui el rep. En el massatge relaxant, les manipulacions del massatgista son lentes i amb menys pressió que quan el fa descontracturant. Quan l’objectiu del massatge es alleujar o fer desaparèixer una contractura muscular, llavors aplicarem el massatge descontracturant. En aquest cas la pressió de les mans del quiromassatgista serà major i aquest massatge provocarà dolor i molèsties a qui el rep.




-Massatge per tractar disfuncions (terapèutic):

Modalitat de massatge destinada al tractament de processos patològics en indivíduos malalts i lesionats.

-Massatge descontracturant:

Tècnica de manipulacions en un o varis grups de músculs contracturats. No constitueix un tipus de massatge específic, si no una sèrie de manipulacions aplicades durant el massatge.

-Massatge relaxant:

Existeixen diferents tipus de massatge cada un d’ells amb tècniques pròpies i comunes com el Aiurvèdic, Pedres Calentes, Shiatsu, Olis essencials, Tailandès, Canyes de Bambú, etc...


Nota: En la pàgina SERVEIS d'aquest bloc trobareu informació mes detallada de cada modalitat de massatge.
 


dimarts, 21 d’octubre del 2014

Contractura Isquiotibial


Les persones que practiquen esports de contacte com futbol, handbol, hoquei sobre gel, pateixen lesions musculars amb freqüència. Els estudis desvetllen que fins a un 30% de les lesions observades en futbolistes es produeixen a les cuixes.

El múscul es pot lesionar per contacte directe (contusió) o per un estirament agut més enllà del límit de tolerància del aparell musculotendinós (distensió). Tan les distensions com les contusions provoquen lesió tissular, sagnat i dolor. Altres estructures internes de la cuixa, com per exemple nervis, vasos sanguinis i ossos, poden lesionar – se en forma aguda, en general degut a traumatismes d’alta energia, com una caiguda durant un descens en btt o un salt d’esquí.




Etiologia de la lesió:

-Sobreesforç muscular

-Sobrecàrrega de treball físic en la zona

-Refredament muscular


Simptomatologia i proves funcionals:

-Augment del to muscular

-Bandes tenses a la palpació

-Funcionalitat muscular alterada

-Disminució del dolor durant l’activitat muscular


Tractament:

-Massatge

-Termoteràpia

-Estiraments passius

-Repòs actiu

-Treball d’elasticitat muscular

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Isquiotibials

<ALT> <TITLE> lessió en isquiotibials

El formen el grup de músculs: Semimembranós, semitendinos i bíceps femoral o crural. 

Son els principals músculs de la part del darrere de la cuixa, el nom li ve donat del origen (Isquió dels malucs o cadera) i la inserció final (Tíbia).


Els tres tenen uns orígens, funcions i insercions semblants, i es treballen conjuntament ja sigui per augmentar la força o millorar la flexibilitat, doncs fer-ho per separat es molt difícil.

En persones sedentàries la seva rigidesa pot provocar problemes d’esquena.



Bíceps crural o femoral:

Origen: Dos orígens dels dos cossos del bíceps, porció curta que s’origina en 1/3 mig de la línia àspera, porció llarga en el isquió de la cadera

Inserció: Apòfisis estiloides del cap del peroné.

Funció: Flexora i rotadora externa del genoll i extensora de malucs (cadera).


Semimembranós:

Origen: Tuberositat isquiàtica

Inserció: Cara posterior i interna de la tíbia. Forma la “pata de ganso”

Funció: Múscul profund, robust i protegit de qualsevol lesió no accidental. Flexió i rotació interna del genoll, i extensora de malucs (cadera)


Semitendinós:

Origen: Tuberositat isquiàtica

Inserció: En la “pata de ganso” superficial, junt amb el recte intern i el sartori (els tres formen la “pata de ganso” )

Funció: Extensora de malucs (cadera), sobretot si el genoll està bloquejat en extensió. Flexora del genoll, sobretot si els malucs estan flexionats i Rotació interna del genoll



Lesions en Isquiotibials:

1- Determinar la gravetat de la lesió, la qual acostuma a manifestar-se amb tibantor o dolor en la part del darrere de la cuixa. Encara que puguem caminar, no serà lliure de dificultats. En les lesions mes greus hi pot haver inflamació i molt dolor.

2- Aplicar fred al múscul lesionat tan aviat com sigui possible.

3- Estiraments periòdics del múscul, tan estàtics com dinàmics amb l’objectiu d’evitar un augment del teixit cicatritzant

4- MassatgeCyriax: Consulta al especialista si ja has sofert lesions en els isquiotibials per fer desaparèixer el teixit cicatricial i estimular la cicatrització amb aquest massatge.

dimecres, 1 d’octubre del 2014

Els fruits secs, energia natural

<ALT> <TITLE> fruits secs, energia natural


Els fruits secs son una autèntica font d'energia natural !



Els fruits secs es el millor aliment energètic que aporta energia de llarga durada, moltes calories combinats amb fibra que retarda la seva absorció i prolonga l’acció energètica.


Cal menjar-los sense torrar ni salar i es aconsellable menjar-los durant la marxa per no provocar problemes digestius.


Els fruits secs, les seves propietats i consells de com prendre’ls:


Ametlles: un grapat d’ametlles ens aporten unes 162 Kcal aproximadament, que combinat amb la fibra insoluble, minerals i vitamines B i E que contenen es converteix en un potent aliment energètic.
Tritura les ametlles i barrejar-ho amb Iogurt líquid, aigua o suc i o podem portar en el bidó també.


Avellanes: Son antiinflamatòries pel seu contingut en greixos insaturats i vitamina E, ens aporten també ferro, magnesi, manganès i fibra.
Per després de fer exercici podem menjar la xocolata amb avellanes.


Nous: D’efecte antioxidant protegeix de les malalties neurodegeneratives i prevé els tumors. En una dieta normal es recomanable menjar-ne de 3 a 5 al dia.


Cacauets: Ens aporten proteïnes, ferro, zinc, vitamina E i B3 i olis insaturats. Retarden l’alliberament de glucosa en sang degut al seu alt contingut en fibra.
Tan les nous com els cacauets millor consumir els que venen amb la closca o pela pel fet d’estar menys tractats.


Castanyes: Contenent més carbohidrats i menys greixos que els cacauets, no son tan energètiques però en canvi la farina de castanya es apta per qui te intolerància al gluten.


Pinyons: D’alt contingut en greixos (60%) per lo que no son recomanables per qui vulgui aprimar-se, però si en persones amb anèmia.


Sèsam: Contenent grans dosis de proteïna, greixos poliinsaturats i calci, entre altres nutrients.
Es un condiment que podem afegir en qualsevol plat o amanida. El trobem en les barretes energètiques.


Nous de brasil: Originals de l’ Amazònia, amb un gran valor energètic doncs son riques en carbohidrats, greixos bons, proteïnes, fibra i vitamina B.


Festucs (o pistachos) : Un dels més rics en vitamina E i potassi. Millora la sensibilitat a l’ insulina.
Cal però menjar-los crus doncs quan es torren perden l’àcid fòlic el qual ens ajuda a regenerar les cèl·lules del nostre cos.


Pipes de carabassa: D’alt contingut en fibra, magnesi i potassi. Ens aporten a més, ferro, fòsfor i zinc. Molt recomanable per evitar problemes de pròstata.
Millor comprar – les pelades perquè senceres i sense torrar serà molt difícil de pelar.

dimecres, 17 de setembre del 2014

Recuperar-se correctament després d'una cursa

<ALT> <TITLE> recuperar-se després d'una cursa




Prevenció de lesions en l'esport - III -





Recuperar-se  correctament després del esforç d’una cursa:


Sovint i si no estem parlant d’esportistes professionals o d’èlit, no li donem importància a una correcta recuperació després d’una competició per tal de recuperar el cos del esforç que ens ha suposat.
Un cop acabada la competició es important seguir aquestes pautes:
Hidratació:
A banda de l’ importància de mantenir-se hidratat durant la competició, també ho es al finalitzar-la, beure força aigua o begudes isotòniques per tal de recuperar el adequat estat hidro – electrolític del nostre cos, encara que sense set.
Clausura de l’activitat o refredament:
(com ja hem comentat en altres articles es quasi tan o més important que el escalfament, per evitar la fatiga articular i muscular)
Continuar movent-nos després de la cursa (mobilitat articular i muscular) , exercicis aeròbics de manera suau durant 5/10 minuts per facilitar al nostre cos tornar a la normalitat de manera gradual i estiraments per recuperar el to muscular. Mentre fem tot això podem menjar una barreta energètica o peça de fruita.
Massatge:
El massatge post-competició que treballarà quasi exclusivament els músculs compromesos en cada disciplina esportiva, es important per evitar espasmes musculars o futures lesions, doncs ens serveix per reduir el dolor o molèstia muscular, la fatiga,  l’inflamació posterior i una més ràpida recuperació. A la vegada que per estimular tan el flux sanguini que es qui aportarà els nutrients necessaris al múscul, com el sistema limfàtic encarregat d’eliminar toxines.
La Dutxa o Bany:
Evitar l’aigua molt calenta després de la cursa, submergir o dutxar-nos les zones musculars que hem treballat en aigua freda duran 5 o 10 minuts o aplicar-hi gel en la zona inflamada. El fred actua com antiinflamatori natural.
Alimentació:
Descans:
Fer una bona migdiada contribuirà a relaxar cos i ment. A part dels nutrients adequats per regenerar les fibres que s’han malmès en l’esforç físic, l’organisme necessita de la nit per reconstruir el teixit danyat, cal dormir entre set i nou hores
L’endemà de la competició:
Els entrenaments els dies següents a una competició que ha suposat un gran desgast físic (sobretot si ets debutant ) procurarem que no siguin de la mateixa intensitat si no a un ritme lent i relaxat, incrementant-los gradualment fins tornar a la normalitat; amb l’objectiu de potenciar el flux sanguini perquè hi aporti major quantitat de nutrients als músculs i estimular també el sistema limfàtic per eliminar desfets de fatiga que van quedar.
Durant la competició la musculatura pateix un important desgast, i tot hi que podem tenir la sensació d’estar recuperats, en alguns cassos es poden produir micro trencaments fibril·lars encara que no es notin.


dimecres, 3 de setembre del 2014

Drenatge Limfàtic Manual (DLM)

<ALT> <TITLE> drenaje linfático manual





Que es i per a què serveix:


 L’objectiu del massatge es estimular a traves de suaus pressions amb les mans el sistema limfàtic , responsable deliminar toxines i mantenir en forma el nostre sistema immunitari.
Te mes capacitat de drenar el cos duna persona jove que el duna persona gran. Les manipulacions en el drenatge limfàtic son indolores.

Es efectiu per eliminar líquids i substàncies de desfet, però no tothom pot fer-se un drenatge limfàtic degut a les seves contraindicacions.

Contraindicat en:

-Disturbis de ritme cardíac (infart, angina de pit), Edema per insuficiència cardíaca descompensada, Afeccions immunitàries, Hipertensió, Tiroides, Zones del cos supurants, Malalties de la pell (d’origen infecciós) , Embaràs (en l’abdomen) Edema nefrític, Febre, Flebitis, trombosis i tromboflebitis, Reuma (consultar especialista), Artritis, Ferides, Diabetis, Cancer no tractat, Varius amb relleu.

Indicat en:

-Tots els tipus de Limfedema
-Medicina i Cirurgia: Edema post – traumàtic,  Edemes limfostàtics (extirp. mama), Dolors reumàtics en les seves múltiples formes de presentació , Edemes del sistema nerviós (migranya, malt de cap, vertig), Edemes post – operatori per millorar cicatrització i evitar complicacions, Enfermetats cròniques de la pell, Embaraç (prevenció d’estries i descàrrega de cames) Distonies neurovegetatives, Post – Radiació – Masectomía, Preventiu en el pre – operatori, Post – immobilització,
-Estètica: Acne, Cel·lulitis, Edemes facials, Inflamació dels teixits,  Cures de Revitalització, Varius, Post – cirurgia estètica (reabsorció edema post – quirúrgic), Cicatrius,
-Preventiu i higiènic: En medicina esportiva per evitar fatiga, tendinitis,etc), Preventiu de cames cansades i amb edemes, Anorèxia, Hepatitis,

-Quan el massatge clàssic es contraindicat: Zones de varius, Callos oseos, Acumulacions de ganglis inflamats , trajectes vasculars i nerviosos perifèrics.

dimarts, 19 d’agost del 2014

Exercicis per al mal d'esquena

<ALT> <TITLE> mal d'esquena


Aquests dies d’estiu  son vàries les consultes que rebem relatives al mal d’esquena en la part baixa o zona lumbar.

Això sovint es degut a que al augmentar el exercici físic i suar, si després ens toca l’aire directament a la pell (sigui per la marinada, un ventilador o l’aire condicionat) al evaporar-se la suor damunt la pell es refreda ràpidament, i el cos, degut a aquest canvi sobtat de temperatura, es contreu, podent provocar una contractura (trobareu més informació d'aquest tema en un anterior article "contractures per fred al estiu" ).

Si sols es tracta d’un lleuger dolor d’esquena en aquesta zona aquí us deixem uns efectius exercicis. En cas de dubte consultar al especialista, terapeuta o massatgista esportiu.

divendres, 15 d’agost del 2014

Com recuperar-se després d'un esforç físic ?

<ALT> <TITLE> centrequiromassatge



Amb l’arribada de les vacances molts de nosaltres augmentem l’activitat física o aprofitem per conèixer i/o practicar nous esports; Amb lo qual posem en moviment musculatura que o duran la resta del any no fem treballar o que no treballa tan amb el nostre esport més habitual. No treballem la mateixa musculatura per sols sortir a caminar, que per fer trekking per alta muntanya, que en el running, que per pujar en bicicleta, que per fer natació, etc, etc...


Per tal de recuperar-vos correctament i així evitar espasmes musculars o altres lesions, us deixem uns suggeriments que convé tenir-los en compte:



1- Estiraments:
Per tal d’evitar possibles molèsties o lesions cal fer estiraments abans i després del exercici físic o esport. Així preparem la musculatura i activem el reg sanguini de les zones que mes o necessitaran.

2- Hidratació:
Es molt important (i més amb la calor del estiu) mantenir-se hidratat mentre fem l’activitat física o esport, i seguir amb una bona hidratació després, doncs el cos seguirà necessitant líquid degut al calor acumulat. Lo millor es beure força aigua o begudes isotòniques per recuperar el adequat estat hidro-electrolític.

3- Alimentació:
Els nutrients son substàncies químiques que trobem en els aliments i que el nostre organisme necessita per les seves funcions vitals, aquests els podem classificar des de el punt de vista energètic o químic.

Després de l’activitat física intensa les reserves energètiques del nostre cos han disminuït considerablement, durant les dues hores següents de finalitzar l’activitat, el cos es quan més receptiu està per processar-les. Es llavors que cal aportar-hi:

a)     Hidrats de carboni: Mitjançant la pasta, pa, plàtans, patates, llegums, entre altres, per recuperar els nivells adequats.
b)     Proteïnes: Necessàries per la regeneració del teixit muscular. (en el cas de la carn es millor amb baix contingut de greix).
c)     Minerals i vitamines: La fruita i verdura ens aportarà les vitamines i minerals necessaris per la recuperació i regeneració de teixits, així com també els antioxidants.

Si el exercici ha estat molt intens son més recomanables els aliments proteínics i si en canvi el exercici ha estat llarg i moderat son millors els hidrats (glúcids o carbohidrats).

4 – Descans:
Es imprescindible un correcte descans a part dels nutrients adequats per regenerar les fibres musculars, tendinoses i osees que s’han destruït en els esforç físic.

L'organisme necessita de la nit per reconstruir el teixit danyat. Cal dormir entre set i nou hores, entre les 22 i les 23:30 hores i despertar-se entre les 7:30 i les 8:30 hores. Això es així perquè el nostre sistema hormonal segrega importants quantitats d’hormona del creixement i testosterona durant aquest període de temps (en pics cada mitja hora des de les 22:30 h. i acaba de segregar-se aproximadament a les 7:30) imprescindible per regenerar i recuperar els teixits lesionats.

5- Massatge Esportiu:
El massatge esportiu treballa quasi exclusivament els grups musculars compromesos en cada esport o disciplina esportiva, per optimitzar el to, flexibilitat i màxim rendiment.

dilluns, 4 d’agost del 2014

El psoas ilíac Vs running & bicicleta

<ALT> <TITLE> psoas iliaco



Es un múscul profund dels malucs (cadera) que s’origina en la columna vertebral però que passa pel davant de la pelvis i s’insera en el femur.


Inervat per una sèrie de nervis importants, motiu per el qual pot estar implicat en dolors de la part baixa de l’esquena, malucs i l’engonal.


Col.labora en la rotació interna i externa, el que permet al tors girar amb una gama més amplia de moviment, i que es essencial per canviar de direcció al correr.


El psoas ilíac es un múscul que generalment es poc conegut entre els que fan exercici físic i que sovint no es te en compte en la preparació física o entrenaments. Es tracta d’un múscul bastant potent que intervé en funcions mòbils de la pelvis, malucs i esquena. S’activa durant cada passa (zancada) en la carrera.

Per què s’escurça el psoas ilíac?

-Massa temps d’inactivitat física:
Si per exemple estem moltes hores asseguts, com que el psoas es troba relaxat o encongit en aquesta postura i s’allarga quan el fem treballar, amb el temps el múscul perdrà força i llargada.

-Per sobrecàrrega durant l’activitat esportiva:
Si després de moltes hores assegut, obliguem al psoas a una intensa activitat física de flexió de cadera ja sigui corrent o en bici, es probable que acabi contracturat.

-Exercicis mal realitzats:
Uns mals hàbits en els entrenaments (abdominals) o en la pràctica esportiva sumats a una sobrecàrrega del múscul, provocarà l’escurçament del psoas.



Sovint tens molèsties en la zona lumbar i no saps a que es degut ?

Això pot ser degut a un escurçament del psoas ilíac. Juntament amb el gluti, el psoas es el responsable del moviment de flexió de malucs (cadera) i també de la flexió del tronc, per lo que freqüentment es presenta escurçat tan en ciclistes com corredors ( en concret si es passen moltes hores asseguts). Al ser un múscul profund no es fàcil de localitzar.


Es important treballar-lo i/o estirar-lo en els entrenaments, incorporant-lo en les sessions dedicades al treball abdominal i lumbar, amb l’objectiu d’evitar el seu escurçament per transmetre aquesta extensió a la carrera, per aconseguir així una mobilitat òptima i evitar lesions com la sobrecàrrega lumbar o la tendinits del psoas ilíaco .



Exercici per saber si tenim el psoas escurçat:








dilluns, 21 de juliol del 2014

Les contractures per fred al estiu


Com refreda el cos l'evaporació de la suor ?

Les contractures per fred al estiu:
No es una paradoxa i son mes habituals en l’estiu.
Per posar un exemple, si som al carrer un dia d’estiu a una temperatura de 35/40 º es normal suar encara que sigui una mica (no cal anar suats amerats, tan sols cal que la pell estigui una mica humida), i entrem en un local on hi hagi aire condicionat, fàcilment ens podem trobar de sobte amb una diferència de 10º o més de temperatura, la suor damunt la pell es refreda ràpidament i el cos, degut a aquest canvi tan brusc de temperatura, es contreu, i això ens pot provocar la contractura. Per no parlar si el aire ens toca directament a la pell.

Que es i que fa la suor?
La suor es principalment aigua amb sals, amoníac, sucres i urea.  Per això quan suem en excés cal reposar l’aigua i minerals que hem perdut.

Perquè suem?
La temperatura mitja del cos es de 37,5º C, però al estar en un lloc calorós o fer alguna activitat física que la faci pujar, el cos reacciona. La glàndula del hipotàlem del cervell detecta la pujada de temperatura corporal i respon fent que els porus de la pell comencin a produir suor, alliberant-se aquesta cap a la superfície de la pell. La suor amb el contacte amb l’aire s’evapora.

Que passa quan la suor es transforma en vapor?
Quan la suor s’evapora, aquest canvi d’estat líquid a gasos es produeix amb la calor que agafa del cos, això provoca que la temperatura del cos baixi.
Si ens trobem en un lloc humit, serà mes difícil l’evaporació , però si estem en un lloc on corri l’aire com per exemple davant un ventilador, desplaçarà aquest aire humit que ens envolta i evaporarem mes suor, i com a conseqüència ens refredarà encara mes.

divendres, 18 de juliol del 2014

Beneficis de practicar la btt o mountain-bike


Practicar qualsevol esport de manera regular es beneficiós per la salut, la bicicleta de muntanya ens aporta múltiples beneficis, a part de ser un esport molt divertit i bonic si el practiquem en plena natura.


<ALT> <TITLE> beneficis de pujar en btt


1 - Millorarem o previndrem dolors d'esquena, estimulant uns petits músculs de les vèrtebres toràciques o dorsals al fer-les treballar constantment amb la pedalada. Aquests son músculs difícils de treballar en qualsevol altre esport.

2 - Practicant aquest esport de forma regular a un ritme normal de pedalada, reduirem en un 50 % el risc d'infart. El cor treballarà millor i disminuirà la nostra pressió arterial.

3 - Reduirem els nivells de LDL o colesterol dolent en la sang, i estimularem el sistema sanguini per evitar així futurs problemes d'obstrucció dels vasos sanguinis ( molt indicat per prevenir les varius ).

4 - Millorarem el sistema immunitari (sistema limfàtic) al mobilitzar els globus blancs del nostre organisme.

5 - El nostre cos segregarà endorfines, que inhibeixen les fibres nervioses causants del dolor i actuen a nivell cerebral produint sensació de benestar i plaer. També cremarem calories, i ens permetrà aprimar-nos o eliminar greixos localitzats.

6 - Augmentarem la nostra capacitat pulmonar, pujar en bicicleta ens ajuda a aconseguir una respiració més efectiva augmentant l'oxigenació en sang.




Soc Gener Minguell , propietari de centreQUIROmassatge. Quiromassatgista, Quiromassatgista Limfàtic (DLM) i Massatgista Esportiu diplomat. Formació en Reflexoteràpia, Digitopuntura, Massatge Miofascial, Massatge Shiatsu, Massatge Aiurvèdic, Massatge Infantil i Massatge Tailandès. Curs de Dietètica i Nutrició en l’esport, Coaching i Intel.ligència emocional. Títol de Socorrista Creu Roja, Monitor i Director de Colònies i Albergs per el Dept. de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
També aficionat als esports com el running, btt, moto enduro o esquí.

El massatge esportiu:

Amb la técnica del massatge esportiu, tot esportista pot tenir a la seva disposició un mètode natural per cuidar-se, recuperar-se del esforç i augmentar la capacitat de treball. No es propietat del esport d’alt rendiment. El/la esportista aficionat pot i té de beneficiar-se de les virtuts del massatge esportiu per aconseguir el seus objectius personals.




dimecres, 9 de juliol del 2014

Com coneixer el teu pes ideal

<ALT> <TITLE> el nostre pes ideal




Senzill mètode per conèixer el nostre pes ideal segons la nostra pròpia alçada:




El mantenir-nos dins del nostre pes ideal , a part de ser sinònim de salut, ens ajudarà a rendir més al fer exercici físic o esport.

El pes ideal de qualsevol persona es determina mitjançant el seu Índex de Massa Corporal (IMC), indicador que determina si estem en el pes ideal, si tenim sobrepès o si tenim problemes d’obesitat. Quan parlem de sobrepès i obesitat ens referim a una acumulació anormal o excessiva de greix que pot arribar a ser perjudicial per la salut.

Com calculem el nostre IMC?
El IMC es calcula de forma senzilla amb el nostre pes en quilograms i la nostra alçada en metres. Per determinar el índex cal dividir el nostre pes per el valor de la nostra alçada al quadrat. Posarem un exemple, una persona de 75 kgs. de pes i 1,78 mts. d’alçada obté el quadrat de la seva alçada amb aquesta operació 1,78 x 1,78 = 3,16 . Quan ja tenim el quadrat de l’alçada, tan sols resta dividir-lo per el pes de la persona: 75 / 3,16 = 23,73 per obtenir el Índex de Massa Corporal (IMC) , que en aquest cas es de 23,73.
El IMC ens proporciona una mesura molt útil i l’utilitza l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per determinar el sobrepès i obesitat en la població, doncs es la mateixa per ambdós sexes i per adults de totes les edats.
A pesar d’això cal considerar-la com una simple referència, ja que degut a la naturalesa física i/o múscul-esquelètica de cada persona no sempre es indicatiu de problemes de pes.

Segons els indicadors establerts per la OMS, el nostre Índex de Massa Corporal es pot classificar segons els seu valor en:

-        19 a 24 : Estem dins el pes recomanat per la nostra fisionomia
-        25 a 29: Tenim cert problema de sobrepès, però a temps de posar-hi remei controlant els hàbits alimentaris i exercici.
-        Més de 30: Estem dins el factor de risc, probablement sent obesos/es. Cal posar-se en mans d’un especialista per trobar el tractament més adequat a nosaltres. 

divendres, 27 de juny del 2014

La banda Iliotibial - Síndrome de la banda iliotibial

<ALT> <TITLE> banda iliotibial





La banda o cintilla iliotibial es la condensació de la fàscia, formada per el múscul tensor de la fàscia lata i el gluti major. Es tracta d’una gran estructura plana amb orígen en la cresta ilíaca i s’insereix en el lateral de la tibia proximal (en el tubèrcul Gerdy).

La banda iliotibial es una banda grossa del teixit tou fibrós que s’exten de la cadera cap baix per la part exterior de la cuixa, i s’insereix a la tibia. Funciona com un lligament lateral entre el còndil femoral lateral i la tibia. La seva funció es estabilitzar el genoll en la marxa, desplaçant-se desde la part posterior del fémur a la part anterior. Aquest roze continu de la banda amb el epicòndil lateral femoral en el moviment de la cama pot provocar inflamació de la zona, conegut com a síndrome de fricció de la banda iliotibial.

<ALT> <TITLE> síndrome banda iliotibial
Síndrome de la banda iliotibial:

El síndrome de fricció de la banda iliotibial correspon a una inflamació del tendó (tendinitis) del múscul tensor de la fàscia lata; es tracta d’una lesió per sobreús dels teixits tous en la part distal de la cuixa (part externa més propera al genoll), i una de les principals causes de dolor lateral del genoll en corredors i ciclistes. En alguna ocasió l’inflamació pot produir-se en la part proximal de la cuixa, llavors el dolor es localitza en la cadera.


Símptomes:

El dolor comença al iniciar la carrera i als pocs minuts impedeix seguir. L’intensitat pot augmentar amb les irregularitats del terreny, i cedeix amb repòs.

En occasions apareix un lleuger “clic” característic que acompanya a la sensació de roze dolorós en el moviment de la cama degut a la fricció amb el fémur.


Tractament rehabilitador:

Començant amb repòs esportiu, es basarà en aplicar tractament manual amb massoteràpia en la musculatura de l’extremitat inferior amb l’objectiu de disminuir la tensió muscular en la cadena lateral, sobretot del tensor de la fàscia lata, musculatura glútea, bíceps femoral i vast extèrn quadricipital, així com tractament local en la inserció de la banda tendinosa a la tibia, utilitzant en cas que sigui necessari el massatge transvers profund (tècnica Cyriax), per tal d’inhibir la formació d’adherències indesitjades en la formació del teixit cicatritzal.

Mobilitzacions articulars de ròtula, peroné a més de cadera i pelvis ajudaran a millorar l’articulació.

Stretching global actiu: Els estiraments quan el procés ja estigui estabilitzat serà part fonamental de la readaptació esportiva i prevenció de possibles recaigudes.

Per als esportistes cal un minuciós análisis de la biomecànica de carrera, desde el calçat fins al desenvolupament de la petjada, així com una exaustiva exploració del genoll.