Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris banda iliotibial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris banda iliotibial. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de maig del 2015

Abductors Vs Adductors, qui es qui ?




Aquest es un dubte a l’hora d’entrenar, quins son els abductors i/o quins els adductors ? Degut a la similitud de les paraules hi ha qui confon els termes (per posar un exemple, si a google busques “músculs abductors”en la cerca et sortirà també “músculs adductors”) precisament per evitar-ho nosaltres sovint parlem de músculs aproximadors i separadors.

Abductor:

Segons el diccionari es quelcom capaç de realitzar una abducció.

I que es un abducció ? : Moviment per el qual un membre u altre òrgan s’allunya del pla mitjà que divideix imaginàriament el cos en dues parts simètriques (abducció del braç, la cama,...).

En el diccionari hi podem trobar una altra definició del significat d’abducció o abduir que ens ajudarà a recordar-ho més fàcilment: “suposat segrest de sers humans portat a terme per extraterrestres, amb l’objectiu de sotmetre’ls a experiments dins les seves naus “.

Segur que així no se us oblida !!!

Adductor:

També segons el diccionari es refereix al moviment per el qual un membre u altre òrgan s’atansa al pla mitjà que divideix imaginàriament el cos en dues parts simètriques.

Resumint direm doncs que quan ens referim a l’abducció parlem de separar, i quan ens referim a l’adducció parlem de lo contrari.






Músculs Abductors:


Els músculs abductors de cadera (malucs) son els encarregats de l’abducció o separació de les cames (elevació lateral). Tot i no tractar-se d’un grup de músculs principals

del membre inferior, es important treballar-los doncs uns músculs abductors forts milloren l’aptitud funcional i preparen el cos per un bon funcionament en qualsevol situació.


Anatomia dels abductors: 

Un total de sis músculs col·laboren en l’abducció de la cama.

El múscul sartori que comença en la part superior frontal de la cadera i s’estén fins el os de la cama inferior interior.

El tensor de la fàscia lata, un múscul petit situat en la part externa de la cadera i s’ insereix en la banda iliotibial.

El gluti major, que s’insereix en la banda iliotibial.

El gluti mitjà situat per sota del gluti major, i el gluti menor situat per sota del gluti mitjà.

El piramidal (molt sovint parlem de l’ importància dels estiraments d’aquest múscul) que comença al sacre i s’estén fins al fèmur.



Músculs Adductors:


Els músculs adductors de cadera estan situats en la part interior de la cuixa, i son els músculs antagonistes dels abductors. La seva funció es la contrària als abductors, tancar les cames.

Es important treballar-los en els entrenaments perquè a més de contribuir a la millora del to muscular de la cama, treballen constantment per estabilitzar la pelvis evitant problemes d’esquena.

Així mateix, participen en la rotació externa (pectíneo, adductor curt i adductor major), la rotació cap dins (inserció tendinosa del adductor), flexió (tots) i extensió (inserció tendinosa del adductor).

Alguns d’ells tenen funcions independents; per exemple el recte anterior ajuda a flexionar el genoll. El adductor major gira la part frontal de la pelvis cap dalt (rotació posterior en lloc de rotació anterior).

Tot el grup de músculs adductors tenen gran importància a l’hora de mantenir la nostra estabilitat i equilibri. Quan caminem son els encarregats de mantenir les cames en posició i evitar el desplaçament lateral de la cama i mantenir-les rectes.


Anatomia dels adductors :

El grup de músculs adductors està format per cinc músculs.

El pectíneo que s’origina en l’engonal (ingle) i s’insereix en el fèmur.

El adductor llarg, que també s’origina en l’engonal i s’insereix en el fèmur.

El recte intern o gràcil, també s’origina en el pubis però recorre la cama fins just sota de l’articulació del genoll en la part interior de la cama.

El adductor curt, que es troba darrere el pectíneo.

El adductor major, es tracta d’un gran múscul triangular situat al costat mig de la cuixa.



dimarts, 10 de març del 2015

El massatge esportiu forma part de la disciplina d'entrenament

<ALT> <TITLE> centrequiromassatge



Curses de BTT com la Xallenge David Duaigües del passat diumenge 8 de març o la Vall del Corb, on el nivell de la majoria de participants es alt (i molt alt en alguns) degut als traçats tècnics a l’hora que espectaculars (en paraules dels propis participants), ens serveixen a nosaltres els pràctics en teràpies manuals per veure i valorar l’estat físic (musculatura, articulacions, elasticitat, ...) de els / les esportistes que hi participen.

La majoria de participants en les curses (sigui de btt o running) son esportistes amb una disciplina en l’entrenament físic setmanal per poder assolir bons temps en cursa el cap de setmana.

Quan l’esportista s’ajeu a la llitera del massatgista esportiu un cop acabada la cursa, per rebre un massatge post- competició, la majoria de vegades tan sols tocar-lo el massatgista ja nota qui te cura de la seva musculatura.

Si tenim cura de la bicicleta, sabatilles i/o equipament en general, com no tenir cura també de la nostra musculatura i articulacions ?

El massatge esportiu cal entendre’l com part de la pròpia disciplina d’entrenament del esportista, amb l’objectiu d’evitar espasmes musculars o altres lesions, així com per eliminar toxines i relaxar després de l’activitat esportiva.

Definició de Massatge esportiu: Conjunt de tècniques manuals realitzades abans, durant i després de l’activitat esportiva amb finalitats preventives i/o terapèutiques.

Amb la tècnica del massatge esportiu, tot esportista pot tenir a la seva disposició un mètode natural per cuidar-se, recuperar-se del esforç i augmentar la capacitat de treball. No es propietat del esport d’alt rendiment. El / La esportista aficionat o qui practiqui una activitat física, pot i té de beneficiar-se de les virtuts del massatge esportiu per aconseguir els seus objectius personals.

Es treballa quasi exclusivament sobre els grups musculars compromesos en cada esport o disciplina esportiva, per optimitzar el to, flexibilitat i màxim rendiment.

Fent un resum en general de la nostra jornada de diumenge, diríem que amb el que més ens hem trobat, a part de les sempre típiques i generalitzades contractures en bessons i quàdriceps, ha sigut amb problemes del Psoas i la Banda iliotibial:



<ALT> <TITLE> centrequiromassatge




El Psoas:


Es un múscul profund dels malucs (cadera) que s’origina en la columna vertebral però que passa pel davant de la pelvis i s’insera en el fèmur.

Innervat per una sèrie de nervis importants, motiu per el qual pot estar implicat en dolors de la part baixa de l’esquena, malucs i l’engonal.

El psoas ilíac es un múscul que generalment es poc conegut entre els que fan exercici físic i que sovint no es te en compte en la preparació física o entrenaments. Es tracta d’un múscul bastant potent que intervé en funcions mòbils de la pelvis, malucs i esquena. S’activa durant cada passa (zancada) en la carrera.


Sovint molèsties en la zona lumbar poden ser degudes a un escurçament del psoas ilíac. Juntament amb el gluti, el psoas es el responsable del moviment de flexió de malucs (cadera) i també de la flexió del tronc, per lo que freqüentment es presenta escurçat tan en ciclistes com corredors ( en concret si es passen moltes hores asseguts). Al ser un múscul profund no es fàcil de localitzar.

Com fer estiraments:




Banda Iliotibial:



La banda o cintilla iliotibial es la condensació de la fàscia, formada per el múscul tensor de la fàscia lata i el gluti major. Es tracta d’una gran estructura plana amb origen en la cresta ilíaca i s’insereix en el lateral de la tíbia proximal (en el tubèrcul Gerdy).




divendres, 27 de juny del 2014

La banda Iliotibial - Síndrome de la banda iliotibial

<ALT> <TITLE> banda iliotibial





La banda o cintilla iliotibial es la condensació de la fàscia, formada per el múscul tensor de la fàscia lata i el gluti major. Es tracta d’una gran estructura plana amb orígen en la cresta ilíaca i s’insereix en el lateral de la tibia proximal (en el tubèrcul Gerdy).

La banda iliotibial es una banda grossa del teixit tou fibrós que s’exten de la cadera cap baix per la part exterior de la cuixa, i s’insereix a la tibia. Funciona com un lligament lateral entre el còndil femoral lateral i la tibia. La seva funció es estabilitzar el genoll en la marxa, desplaçant-se desde la part posterior del fémur a la part anterior. Aquest roze continu de la banda amb el epicòndil lateral femoral en el moviment de la cama pot provocar inflamació de la zona, conegut com a síndrome de fricció de la banda iliotibial.

<ALT> <TITLE> síndrome banda iliotibial
Síndrome de la banda iliotibial:

El síndrome de fricció de la banda iliotibial correspon a una inflamació del tendó (tendinitis) del múscul tensor de la fàscia lata; es tracta d’una lesió per sobreús dels teixits tous en la part distal de la cuixa (part externa més propera al genoll), i una de les principals causes de dolor lateral del genoll en corredors i ciclistes. En alguna ocasió l’inflamació pot produir-se en la part proximal de la cuixa, llavors el dolor es localitza en la cadera.


Símptomes:

El dolor comença al iniciar la carrera i als pocs minuts impedeix seguir. L’intensitat pot augmentar amb les irregularitats del terreny, i cedeix amb repòs.

En occasions apareix un lleuger “clic” característic que acompanya a la sensació de roze dolorós en el moviment de la cama degut a la fricció amb el fémur.


Tractament rehabilitador:

Començant amb repòs esportiu, es basarà en aplicar tractament manual amb massoteràpia en la musculatura de l’extremitat inferior amb l’objectiu de disminuir la tensió muscular en la cadena lateral, sobretot del tensor de la fàscia lata, musculatura glútea, bíceps femoral i vast extèrn quadricipital, així com tractament local en la inserció de la banda tendinosa a la tibia, utilitzant en cas que sigui necessari el massatge transvers profund (tècnica Cyriax), per tal d’inhibir la formació d’adherències indesitjades en la formació del teixit cicatritzal.

Mobilitzacions articulars de ròtula, peroné a més de cadera i pelvis ajudaran a millorar l’articulació.

Stretching global actiu: Els estiraments quan el procés ja estigui estabilitzat serà part fonamental de la readaptació esportiva i prevenció de possibles recaigudes.

Per als esportistes cal un minuciós análisis de la biomecànica de carrera, desde el calçat fins al desenvolupament de la petjada, així com una exaustiva exploració del genoll.