Lesions musculars

Les lesions musculars obeeixen en general a aquests mecanismes:

1- Distensió (Estirament muscular)

2- Traumatisme directe que produeix la contusió del múscul

3- Esquinçaments (desgarros) musculars, poc freqüents


Moltes vegades es produeixen les lesions musculars en esportistes com a resultat d’un entrenament particularment dificultós i fora de lo comú, sobretot quan es de tipus excèntric, i es possible que provoqui dolor muscular diferit.


Les distensions musculars es produeixen per lo general, en les unions musculotendinoses durant un episodi d’activitat muscular excèntrica màxima. Els músculs més afectats acostumen a ser els isquiotibials, el adductor de cadera i el gastrocnemi (bessons). En el moment de la lesió la persona sent un dolor sobtat. Després persisteix l’hipersensibilitat i s’hi afegeix una disminució de la funció contràctil; de vegades, quan s’ha produït un trencament important del teixit, l’individuo pot notar una protuberància en el múscul immediatament després de la lesió. Un altre símptoma característic es la inflamació secundària a sagnat o edema.


La musculatura anterior està més sotmesa a cops i per tan a hematomes intra o extra musculars.

La lesió i el sagnat tissular provoquen una reacció inflamatòria; tal reacció constitueix la base de la resposta reparadora que condueix a la formació del teixit cicatricial. Després d’una lesió significativa, la regeneració muscular es escassa i el teixit lesionat be a ser reemplaçat per teixit fibrós cicatricial mancat de propietats contràctils, lo que incrementa el risc de lesions recurrents.

El tractament de les contusions musculars amb hemorràgia intramuscular pot complicar-se amb un síndrome compartimental. El sagnat i el edema de parts toves poden ocasionar un increment en la pressió hidrostàtica tissular de tal magnitud que comprometi la circulació del compartiment muscular involucrat. El símptoma principal del síndrome compartimental es el dolor (intens i progressiu), i la palpació del compartiment muscular pot revelar induració.


Els esquinçaments (o desgarros) musculars son escassos en l’activitat esportiva, però es poden produir com a conseqüència de traumatismes (per exemple amb el canto d’un esquí). Els esquinçaments transversals produeixen una secció transversal de les fibres musculars. La ferida cura mitjançant un teixit fibrós de cicatrització mancat de propietats contràctils, i això pot afectar la funció del múscul compromès.


La rigidesa muscular (dolor muscular de començament retardat) es un símptoma molest. Però generalment inofensiu, que apareix després d’un exercici muscular poc habitual per al esportista. El dolor apareix sobretot després d’un entrenament excèntric intens. Els símptomes solen augmentar de manera gradual durant les hores que segueixen el entrenament, arribant al punt àlgid a les 48 h. aprox. i desapareixen en el transcurs de 2-5 dies.

-AGULLETES:

Dolor muscular d’aparició retardada.

Apareixen després d’un període d’exercici intens després d’un temps d’inactivitat física.

Símptoma: Dolor semblant a punxades de petites agulles i suposa una disminució de la mobilitat i la flexibilitat durant un període entre un i cinc dies.

Microtrencament de fibres musculars:

Trencament de fibres musculars en la seva mínima expressió.

El dolor es degut a:

- La fibra muscular es dèbil i es incapaç d’aguantar el nivell d’exercici.

- Treball muscular quan s’està desentrenat i la fibra no es capaç de suportar-lo.

- Les zones més afectades per aquest dolor son les unions musculars i els tendons prop de les articulacions, això es degut a que la zona musculotendinosa es on hi ha més fibres musculars dèbils i més tensió.

- Existeix uns segon supòsit : Els receptors del dolor (nocireceptors) es troben en major quantitat en aquestes regions.

Com actuar davant les agulletes ? :

- Calor en fases subagudes (2on dia).

- Estiraments: reorientació fibres.

- Massatge: per afavorir la circulació.

- Repetir l’activitat física que les va causar.

“Sols el temps es efectiu, iniciar l’activitat física progressivament “

-ESPASME MUSCULAR (Calambres, Rampa):

Espasmes que es produeixen en el múscul d’una forma brusca i inesperada

Els Calambres son provocats per contraccions de les fibres musculars.

Causes:

- Exercicis molt continuats.

- Pèrdua de sals.

- Pèrdua de líquids.

- Acidosi per manca de Potassi o Magnesi

Com actuar ?

- Estiraments

- Rehidratar + Aportació de Sals Minerals (Mg, K,...)

-SOBRECÀRREGA MUSCULAR:

Hipertònia local o general

Després de l’exposició a un període extens d’activitat física

-CONTRACTURA MUSCULAR:

Contracció muscular involuntària i inconscient, dolorosa i permanent d’un múscul.


Diferents tipus de contractures:


- Mecànica: Produïda per un esforç físic més enllà de la capacitat del múscul.

- Posttraumàtica: Com a conseqüència d’un traumatismes (per exemple després d’una intervenció quirúrgica o accident de cotxe).

- Emocionals: Degut a la tensió nerviosa, l’estrès, langoixa, frustració, ...

- Defensiva: Com a resposta defensiva tan a patologies diverses, com un simple refredat, com a resposta al mantenir postures habituals vicioses.

- Tèrmica: Produïda per canvis sobtats de temperatura tan en hivern com en estiu.



Com actuar?

Fase Aguda:

- Massatge Circulatori

- Crioteràpia

Fase Crònica:

- Massatge Descontracturant

- Calor

Un bon massatge es tan eficaç com una pastilla

Un bon massatge es tan eficaç com una pastilla

(transcripció del article publicat al diari ABC, suplement Salut, el 11-12-2012)



La majoria dels esportistes poden donar fe de que els massatges alleugen el dolor i afavoreixen la recuperació del organisme. Però ara hi ha una base científica per explicar els seus beneficies: el massatge redueix l’ inflamació a nivell cel·lular i estimula la biogènesis mitocondrial (2) en el múscul esquelètic. L’ investigació realitzada en l’ Institut Buck de McMaster a Hamilton (Canadà), s’ha publicat en Science Translational Medicine i confirma que el massatge ajuda als músculs danyats a sanar més ràpidament. Tot això en suggereix que l’aplicació de massatges atura el dolor muscular utilitzant els mateixos mecanismes biològics que la majoria dels medicaments contra el dolor i, per això, podria ser una alternativa eficaç als analgèsics i antiinflamatoris. Però a pesar de ser un mètode cada vegada més popular entre els pacients de tot tipus de condicions, s’ha fet poca feina d’investigació per ubicar amb precisió les bases moleculars del massatge.



L’ investigació canadenca s’ha basat en l’anàlisi genètic de les biòpsies musculars preses dels quàdriceps de 11 homes joves després d’ haver fet exercici fins l’esgotament en una bicicleta estàtica. Es va seleccionar sols una de les seves cames per aplicar el massatge i l’altra s’utilitzà com a control. Després es van agafar biòpsies de les dues extremitats abans del exercici, immediatament després d’un període de 2,5 hores de recuperació. Els resultats mostraren que un massatge de 10 minuts es suficient per activar els sensors bioquímics que envien senyals reductores de inflamació a les cèl·lules musculars mitjançant d’unes molècules anomenades citoquines(3). Aquestes senyals, expliquen els investigadors, també milloren l’habilitat de les cèl·lules musculars per a produir noves mitocòndries(1).



Donat que les mitocòndries son importants per a produir l’energia, els investigadors suggereixen que l’aplicació del massatge podria accelerar la recuperació del dany muscular en esportistes i promoure la curació en pacients amb problemes musculoesquelètics. Tot hi que, sorprenentment, l’estudi va demostrar que quelcom acceptat fins ara com a cert, no ho era: el massatge no ajuda a eliminar el àcid làctic dels músculs cansats.

(1)  Les miticondries son els òrgans cel·lulars encarregats de subministrar la major part de l’energia necessària per a l’activitat cel·lular, actuant per tant com centrals energètiques de la cèl·lula i sintetitzant ATP a expenses dels carburants metabòlics (glucosa, àcids grassos i aminoàcids). La mitocòndria presenta una membrana exterior permeable a ions, metabòlits i molts polipèptids. Això es degut a que conté proteïnes que formen poros anomenats Porines o VDAC (canal aniònic depenent de voltatge), que permeten el pas de molècules de fins 10 kD i un diàmetre de 20 A. Les mitocòndries contenent el seu propi ADN i es creu que representen organismes similars a les bactèries incorporats a la cèl·lula eucariota fa uns 700 milions d’anys (inclús ja des de fa uns 1500 milions). Funcionen com lloc d’alliberament d’energia (després de la glicòlisis que te lloc en el citoplasma) i formació de ATP per quimiòsmosis. Es troben envoltades per dues membranes , l’interna forma una sèrie de replecs: les crestes mitocondrials, la superfície on es genera l’ ATP.

(2)  La biogènesis mitocondrial. L’activitat contràctil crònica produeix, en el múscul, entenent aquests termes com els processos cel·lulars involucrats en la síntesis i degradació d’aquestes organèles. L’ iniciació de la biogènesis mitocondrial en les cèl·lules musculars comença amb certes senyals provocades per la contracció del múscul. La magnitud de la senyal/s, indubtablement fins cert punt, està relacionada amb l’ intensitat i durada del esforç contràctil.

(3)  Les Citoquines, son un conjunt de proteïnes que regulen interaccions de les cèl·lules del sistema immune. La seva funció immunoreguladora es clau en la resposta immune, en la inflamació i en la hematopoiesis de diferents tipus de cèl·lules.

Els minerals que necessita el nostre cos:

Els minerals son elements que provenen de la terra i l’aigua i no poden ser fabricats pels organismes vius. La major part dels minerals presents en la nostra dieta provenen directament de les plantes o indirectament a partir de fonts animals. Els minerals d’origen vegetal i procedents de l’aigua poden diferir d’un lloc a un altre, doncs el contingut mineral del terra varia segons la geografia.

La virtut d’alguns minerals fan que el seu consum sigui beneficiós per al nostre cos. El potassi i el magnesi son minerals que actuen directament en el treball muscular. Es tracta de nutrients que el nostre cos necessita per afavorir la hidratació i a la vegada per evitar les contraccions musculars (calambres), i molt importants també perquè permeten la circulació dels nutrients a través de les cèl·lules.

Podem trobar potassi i magnesi en les nous, el plàtan, les taronges i els cereals.

El Magnesi (Mg):

Essencial per a totes les cèl·lules vives. L’organisme d’una persona adulta conté aproximadament 25 grams de magnesi. Més del 60% de tot el magnesi present en el cos es troba en el esquelet, i al voltant d’un 27% en els músculs.

Funcions per la salut: Aquest mineral ajuda al organisme a:

-generar energia a partir dels hidrats de carboni i greixos

-regular la transmissió dels impulsos nerviosos, la contracció muscular i el ritme cardíac

-regular els nivells de calci, coure, zinc, potassi i vitamina D

On el trobem ?

Soja, Arròs integral, Ametlles, Avellanes, Nous, Pipes de gira-sol, Festucs, Cacau, Julivert, Gambes,...

El Potassi (K):

Mineral dietètic essencial i un electròlit que condueix l’electricitat en l’organisme, conjuntament amb el sodi, el clorur, el calci i el magnesi. Necessari per la funció de totes les cèl·lules vives, per lo que està present en tots els teixits de les plantes i animals.

El funcionament normal del organisme depèn d’una estricta regulació de les concentracions de potassi tan dins com fora de les cèl·lules.

Funcions per la salut: Aquest mineral ajuda al organisme a:

-Conduir electricitat, crucial per a la funció cardíaca i la contracció muscular i com a resultes, per a la funció digestiva i muscular

-Les funcions del cervell i dels nervis

-Mantenir la pressió arterial normal

On el trobem ?

Carn, Peix, Fetge, Ous, Llegums, Fruits secs, Vegetals (tomàquet, espinacs, xampinyons, pastanaga), Fruites (Plàtan, maduixa,...), Bolets.

El Calci (Ca):

Es el mineral que més abunda en el cos humà. Més dl 99% del calci present en el nostre cos s’emmagatzema en els ossos i les dents, l’ 1% restant el trobem en la sang, els músculs i els fluïts entre les cèl·lules.

Funcions per la salut: Aquest mineral ajuda al nostre organisme a:

-Mantenir els ossos sans

-Intervenir en la funció dels vasos sanguinis i la transmissió dels impulsos nerviosos

-Absorbir i utilitzar altres micronutrients com la vitamina D, la vitamina K, el magnesi i fòsfor.

On el trobem?

Derivats de la llet, Fruits secs, Verdures (espinacs, bròquil, ...), Llegums ( mongetes, cigrons, llenties, soja) Peix i marisc (Llenguado, salmó, sardines,...)

El Sodi (Na) i el Clorur (Cl):

El sodi es un element metàl·lic, soluble en aigua, on es contrarestat pel clorur per formar el clorur de sodi (NaCl) o sal comú.

El clorur de sodi es essencial per viure. Tot i que es necessita tan sols una mínima quantitat de sal per sobreviure. No es aconsellable però un consum excessiu de sal.

Funcions per la salut: Aquests dos minerals son importants des de el moment que ajuden al nostre organisme a:

-Conduir electricitat, crucial per a la funció cardíaca i la contracció muscular i com a resultes, per a la funció digestiva i muscular.

-Transmetre els impulsos nerviosos.

-Absorbir glucosa i aigua; A regular el volum i la pressió de la sang.

On trobem el sodi?

En la sal comú, bacallà salat, Fruits secs salats, Mantega, Margarina, Sardina i tonyina en llauna, ...

Extret de la pàgina on hi trobareu més informació: 

http://www.nutri-facts.org/esp/minerales/   

Més informació també en el nostre article "els fruits secs, energia natural" :

Contractures pel fred al hivern, el Trapezi.

Contractures pel fred al hivern :

Quan baixen les temperatures al hivern, tot i portar molta roba al sortir al carrer la primera reacció es encongir-nos d’espatlles i això pot ser una de les principals causes que ens provoquin contractures musculars.

Al encongir-nos durant molta estona, contraiem involuntàriament tots els músculs del cos i es així com es poden produir les contractures.

Una de les principals causes de les contractures musculars sons les subluxacions en la columna vertebral; si una vertebra no està en la posició normal atrapant algun nervi, la musculatura del voltant es contreu produint-se també múltiples contractures.

La contractura muscular de la zona del coll es de les mes doloroses que hi ha, i les causes, entre les més comuns:

-Un sobreesforç ja sigui practicant algun esport, en el gimnàs o en la feina una postura forçada i repetitiva.

-Un moviment brusc o mala postura al dormir

-Tensió i estrés constants

-Sedentarismes, falta d’exercici.

-Esgotament de la fibra muscular afectada, com a conseqüència d’un mal entrenament o alimentació insuficient en esportistes.

Que es una contractura ?:

Es una contracció muscular permanent i involuntària.

Símptomes :

La contractura muscular, limita el moviment del coll i espatlles, provocant una mena de nus que bloqueja tan la circulació de la sang com de Qi, i com a resposta un dolor intens i inflamació en algunes ocasions.

El Trapezi:

Sovint el dolor cervical es provocat per una contractura en el trapezi.


Funcions del múscul trapezi:

La seva funció principal consisteix en impedir que el nostre cap caigui cap endavant i per tant té una funció de sostenir el cap. Realitza extensió del cap i coll, rota i inclina el cap, eleva l’escàpula i espatlla (hombro), aproxima i baixa l’escàpula.

Símptomes de la contractura de trapezi: 

-Dolor al coll, i al moure aquest.

-Dolor en la palpació de la contractura muscular.

-Mal de cap (cefalees)

-Parestèsia en els braços ( Cervicobraquiàlgia)


Causes: (a més de les d’una contractura muscular abans descrita)

Artrosis cervical, protusions i/o hèrnies discals cervicals, traumatismes, fractures de la columna cervical, luxacions de la columna cervical, esquinç cervical, reumatismes inflamatoris, desequilibris estàtics de la columna cervical (escoliosis, hiperlordosis, cifosis).

Tractament Manual:

-Alliberament suboccipital (alliberament miofascial)

-Massatge descontracturant

-Osteopatia

-Estiraments

-Exercici

Com prevenir-lo:

-Evitar postures repetitives i forçades, o durant molt temps.

-Evitar en la mesura de lo possible l'estrés tan en la feina com en la nostra vida personal.

-No agafar fred a l’esquena.

-Fer exercici regularment per enfortir la musculatura.

-La sauna ens ajudarà a alleujar els símptomes.