Un bon massatge es tan eficaç com una pastilla
(transcripció del article publicat al diari ABC, suplement Salut, el 11-12-2012)
La majoria dels esportistes poden donar fe de que els massatges alleugen el dolor i afavoreixen la recuperació del organisme. Però ara hi ha una base científica per explicar els seus beneficies: el massatge redueix l’ inflamació a nivell cel·lular i estimula la biogènesis mitocondrial (2) en el múscul esquelètic. L’ investigació realitzada en l’ Institut Buck de McMaster a Hamilton (Canadà), s’ha publicat en Science Translational Medicine i confirma que el massatge ajuda als músculs danyats a sanar més ràpidament. Tot això en suggereix que l’aplicació de massatges atura el dolor muscular utilitzant els mateixos mecanismes biològics que la majoria dels medicaments contra el dolor i, per això, podria ser una alternativa eficaç als analgèsics i antiinflamatoris. Però a pesar de ser un mètode cada vegada més popular entre els pacients de tot tipus de condicions, s’ha fet poca feina d’investigació per ubicar amb precisió les bases moleculars del massatge.
L’ investigació canadenca s’ha basat en l’anàlisi genètic de les biòpsies musculars preses dels quàdriceps de 11 homes joves després d’ haver fet exercici fins l’esgotament en una bicicleta estàtica. Es va seleccionar sols una de les seves cames per aplicar el massatge i l’altra s’utilitzà com a control. Després es van agafar biòpsies de les dues extremitats abans del exercici, immediatament després d’un període de 2,5 hores de recuperació. Els resultats mostraren que un massatge de 10 minuts es suficient per activar els sensors bioquímics que envien senyals reductores de inflamació a les cèl·lules musculars mitjançant d’unes molècules anomenades citoquines(3). Aquestes senyals, expliquen els investigadors, també milloren l’habilitat de les cèl·lules musculars per a produir noves mitocòndries(1).
Donat que les mitocòndries son importants per a produir l’energia, els investigadors suggereixen que l’aplicació del massatge podria accelerar la recuperació del dany muscular en esportistes i promoure la curació en pacients amb problemes musculoesquelètics. Tot hi que, sorprenentment, l’estudi va demostrar que quelcom acceptat fins ara com a cert, no ho era: el massatge no ajuda a eliminar el àcid làctic dels músculs cansats.
(1) Les miticondries son els
òrgans cel·lulars encarregats de subministrar la major part de l’energia
necessària per a l’activitat cel·lular, actuant per tant com centrals
energètiques de la cèl·lula i sintetitzant ATP a expenses dels carburants
metabòlics (glucosa, àcids grassos i aminoàcids). La mitocòndria presenta una
membrana exterior permeable a ions, metabòlits i molts polipèptids. Això es
degut a que conté proteïnes que formen poros anomenats Porines o VDAC (canal
aniònic depenent de voltatge), que permeten el pas de molècules de fins 10 kD i
un diàmetre de 20 A. Les mitocòndries contenent el seu propi ADN i es creu que
representen organismes similars a les bactèries incorporats a la cèl·lula
eucariota fa uns 700 milions d’anys (inclús ja des de fa uns 1500 milions).
Funcionen com lloc d’alliberament d’energia (després de la glicòlisis que te
lloc en el citoplasma) i formació de ATP per quimiòsmosis. Es troben envoltades
per dues membranes , l’interna forma una sèrie de replecs: les crestes
mitocondrials, la superfície on es genera l’ ATP.
(2) La biogènesis
mitocondrial. L’activitat contràctil crònica produeix, en el múscul, entenent
aquests termes com els processos cel·lulars involucrats en la síntesis i
degradació d’aquestes organèles. L’ iniciació de la biogènesis mitocondrial en
les cèl·lules musculars comença amb certes senyals provocades per la contracció
del múscul. La magnitud de la senyal/s, indubtablement fins cert punt, està relacionada
amb l’ intensitat i durada del esforç contràctil.
(3) Les Citoquines, son un
conjunt de proteïnes que regulen interaccions de les cèl·lules del sistema
immune. La seva funció immunoreguladora es clau en la resposta immune, en la
inflamació i en la hematopoiesis de diferents tipus de cèl·lules.
