divendres, 27 de juny del 2014

La banda Iliotibial - Síndrome de la banda iliotibial

<ALT> <TITLE> banda iliotibial





La banda o cintilla iliotibial es la condensació de la fàscia, formada per el múscul tensor de la fàscia lata i el gluti major. Es tracta d’una gran estructura plana amb orígen en la cresta ilíaca i s’insereix en el lateral de la tibia proximal (en el tubèrcul Gerdy).

La banda iliotibial es una banda grossa del teixit tou fibrós que s’exten de la cadera cap baix per la part exterior de la cuixa, i s’insereix a la tibia. Funciona com un lligament lateral entre el còndil femoral lateral i la tibia. La seva funció es estabilitzar el genoll en la marxa, desplaçant-se desde la part posterior del fémur a la part anterior. Aquest roze continu de la banda amb el epicòndil lateral femoral en el moviment de la cama pot provocar inflamació de la zona, conegut com a síndrome de fricció de la banda iliotibial.

<ALT> <TITLE> síndrome banda iliotibial
Síndrome de la banda iliotibial:

El síndrome de fricció de la banda iliotibial correspon a una inflamació del tendó (tendinitis) del múscul tensor de la fàscia lata; es tracta d’una lesió per sobreús dels teixits tous en la part distal de la cuixa (part externa més propera al genoll), i una de les principals causes de dolor lateral del genoll en corredors i ciclistes. En alguna ocasió l’inflamació pot produir-se en la part proximal de la cuixa, llavors el dolor es localitza en la cadera.


Símptomes:

El dolor comença al iniciar la carrera i als pocs minuts impedeix seguir. L’intensitat pot augmentar amb les irregularitats del terreny, i cedeix amb repòs.

En occasions apareix un lleuger “clic” característic que acompanya a la sensació de roze dolorós en el moviment de la cama degut a la fricció amb el fémur.


Tractament rehabilitador:

Començant amb repòs esportiu, es basarà en aplicar tractament manual amb massoteràpia en la musculatura de l’extremitat inferior amb l’objectiu de disminuir la tensió muscular en la cadena lateral, sobretot del tensor de la fàscia lata, musculatura glútea, bíceps femoral i vast extèrn quadricipital, així com tractament local en la inserció de la banda tendinosa a la tibia, utilitzant en cas que sigui necessari el massatge transvers profund (tècnica Cyriax), per tal d’inhibir la formació d’adherències indesitjades en la formació del teixit cicatritzal.

Mobilitzacions articulars de ròtula, peroné a més de cadera i pelvis ajudaran a millorar l’articulació.

Stretching global actiu: Els estiraments quan el procés ja estigui estabilitzat serà part fonamental de la readaptació esportiva i prevenció de possibles recaigudes.

Per als esportistes cal un minuciós análisis de la biomecànica de carrera, desde el calçat fins al desenvolupament de la petjada, així com una exaustiva exploració del genoll.

dimecres, 25 de juny del 2014

SORTEIG MASSATGE DE PEUS - Fan page Facebook


Per cel.lebrar que ja som mes de 400 seguidors de la nostra pagina del Facebook, hem volgut sortejar un Massatge de Peus de 30 minuts, entre tots els que deixessin un comentari. Com tan sols tres amigues/amic de la pàgina han deixat el seu comentari, en agraïment volem regalar-los el massatge a tots ells:

-Flor Font
-Ramon Castellví Màdico
-Mari Carmen Mollet

Moltes gràcies per participar ! Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres per quedar el dia que volgueu venir i esperem que el gaudiu força.

dimecres, 11 de juny del 2014

Com cuidar i prevenir lesions en bessons

<ALT> <TITLE> gemelos-triceps sural

Prevenció de lesions en l'esport - II -


ELS BESSONS (GASTROCNEMIS) -  TRICEPS SURAL


Situats en la part posterior de la cama, els vulgarment coneguts com a bessons (els hi diem així perquè el múscul es divideix en dos, intern i extern) o músculs gastrocnemis per la part exterior i el múscul soli (soleo) per la part interior , que s’insereixen conjuntament a l’os calcani (part posterior del peu) mitjançant el tendó calcani o també vulgarment conegut com a tendó d’ Aquil·les, formen el múscul tríceps sural.

El bessons o gastrocnemis es un múscul que intervé en el moviment de dues articulacions, la del genoll i la del turmell.

En el genoll actua com a múscul flexor i en el turmell la seva funció principal es la de flexionar la planta del peu (cap enrere).

Te com a funció elevar el taló i estirar el peu: Involucrat al caminar, corre, parar-nos i saltar.

Fer treballar malament aquesta musculatura predisposa a l’aparició dels anomenats síndromes congestius dels panxells (pantorrillas), provocant menor resistència i com a conseqüència fatiga muscular precoç amb el resultat de l’aparició dels símptomes clàssics de congestió: cames pesades, calambres, edema, etc.., podent arribar en alguns cassos a lesions com el trencament fibril·lar o fascicular.

En el nostre article anterior del bloc (diferència entre contractura i trencament muscular) ja hem parlat del trencament muscular.

Factors més importants que poden provocar trencament muscular i com prevenir-ho:

1 - Mala preparació muscular: No escalfar correctament, entrenament deficient.

Prevenció: Escalfar al començar i acabar el exercici o competició, entrenament adequat a cada persona i a la pràctica esportiva.

2 - Múscul sobrecarregat o fatigat: No permet amplitud total del moviment. Per no respectar els períodes de descans o no tenir consciència de la sobrecàrrega a que sotmetem la musculatura.

Prevenció: El descans també forma part del entrenament, i es vital per una correcta recuperació. Tenir cura de la nostra musculatura amb el Massatge Esportiu (massatge pre-competició, durant la competició, post-competició, d’entrenament o de recuperació)

3 - Múscul dèbil per anteriors lesions mal recuperades o curades: Sobrecàrregues, problemes en el tendó d’ Aquil·les, genoll o turmell afavoriran l’aparició de noves lesions en la zona.

Prevenció: Preparació i recuperació específica de la zona per part del professional.

4- Excedir la força innata del múscul: Parades brusques, acceleracions / desceleracions ràpides, estiraments exagerats, girs, salts, ...

Prevenció: Seguir uns bons hàbits i tècniques deixant-nos aconsellar per experts reconeguts.

5 - Pèrdua de líquids o sals: Al no hidratar-se correctament.

Prevenció: Mantenir rutines d’hidratació lògiques, per exemple abans de tenir set que es una resposta al desequilibri de sals i aigua del organisme.

6 - Condició neuromuscular deficient: Insuficient flexibilitat i escassa tolerància al esforç

Prevenció: Estiraments actius en l’escalfament i passius assistits després de l’activitat.

7 - Músculs freds degut a la temperatura (son menys contràctils): Quan fa fred al múscul li costa mes entrar en calor.

Prevenció: Un correcte escalfament, roba adequada, cremes de calor o el massatge pre-competició.

“LA PEDRADA”

Simptomatologia:

Es una de les dolències mes conegudes i sofertes per els esportistes. Es nota una punxada, un dolor agut que sol localitzar-se en la part interna del bessó en resposta a la brusca contracció de les fibres musculars, es pot produir en funció de la gravetat, des de sols una contractura a un trencament fibril·lar o muscular (la gravetat de la lesió dependrà del numero de fibres afectades, poden arribar al trencament total del múscul)

Aquest tipus de múscul està format en una proporció molt elevada per fibres ràpides, per això es més propens a aquest tipus de lesions.

Prevenció: Treballar les dues articulacions (genoll i turmell) incloent-hi els músculs solidaris als mateixos: isquiotibials i soleo

Cal no oblidar que fer exercici amb una lesió, agreuja la lesió.

En aquest vídeo veuràs com estirar correctament els bessons:

vídeo



dijous, 5 de juny del 2014

Diferència entre contractura i trencament muscular

<ALT> <TITLE> contractura muscular





Prevenció de lesions en l'esport - I -







A l'hora de diferenciar una contractura de un trencament muscular ens trobem en que els símptomes poden ser molt similars: Sensació que les fibres s'encongeixen, de cremor, i habitualment no pots seguir amb l'exercici, ...

Contractura muscular:

En el cas de la contractura, la sensació es que el múscul s’encongeix i es forma una dura bola, però no hi ha trencament de fibres. Habitualment es produeix per sobrecàrrega.

Tractament:

Massatge de descàrrega (en cas de que la contractura sigui molt pronunciada, deixar uns dies de repòs abans d’aplicar el massatge).

<ALT> <TITLE> prevenció de lesions en l'esport

Trencament muscular:

trencament fibril·lar, es una lesió molt freqüent en l'esport. Te lloc quan el múscul fa una contracció violenta acompanyada d'un estirament simultani. Això provoca el trencament d'algunes fibres del múscul. També se l'anomena distensió muscular o esquinç muscular. Si es trenca la fàscia protectora que envolta el múscul, llavors es un trencament muscular o inclús una hernia muscular, en aquests cassos es tracta d'una lesió molt mes greu.

Tractament:

El Massatge (de recuperació, Massatge transvers profund, Cyriax,...) hi ajudarà a partir del moment que el Fisioterapeuta o Massatgista Esportiu ho aconselli.
L’aplicació de fred/calor ajudarà a baixar l’inflamació i a revitalitzar la zona afectada.


Prevenció de lesions:



1- Massatge esportiu de manera regular:

L’objectiu del massatge esportiu es preparar l’activitat física intensa, per evitar espasmes musculars o altres lesions esportives, així com per eliminar toxines i relaxar després de l’activitat esportiva.

2- Escalfament:

Escalfar de manera ordena, progressiva i adaptat a les característiques de les persones i al tipus d’activitat.

Fases del escalfament:

a)Mobilitat articular i muscular

b)Exercici aeròbic

c)Estiraments

3- Clausura de l’activitat o refredament :

Quasi tan o més important que el escalfament per evitar la fatiga articular i muscular.

Prevenció de la fatiga: Hidratació, Estiraments, Aeròbics, Dutxa freda, Massatge i Repòs (en aquest ordre).