El diccionari de la RAE defineix la pájara com :
“El bajón físico súbito que impide al corredor mantener el ritmo de la carrera ciclista”
Tot i que la definició es limita al ciclisme, el seu concepte s’ha estès a tot estat de fatiga extrema al que s’arriba en algunes ocasions al practicar exercici físic de llarga durada i intensitat.
La “pájara” , “hitting the wall” (xocar contra el mur) en anglès, es una situació temuda per tot esportista, que pot aparèixer sovint sense mostrar cap símptoma previ i que ens pot arruïnar la cursa.
La famosa “pájara” es una situació en que el rendiment físic es deteriora de sobte degut a esgotar-se les reserves de glucògen en sang, del fetge i músculs (hipoglucèmia). Habitualment en esports de resistència com el triatló, la bicicleta, o l’atletisme.
Sovint aquesta reducció de reserves de glucosa es produeix en punts concrets. En els braços acostuma a mantenir-se, en les cames però s’esgota abans, i com que el glucògen no el podem moure d’una banda a l’altra, llavors el cos tira de les reserves del fetge, i quan aquest les esgota es quan ens “entra la pájara”.
Si la fatiga es moderada la podrem contrarestar amb un petit descans i amb begudes i complements amb alt índex glucèmic.
Símptomes:
Els símptomes ocasionats per l’esgotament de glucògen inclouen fatiga general, debilitat muscular, hipoglucèmia, mareig i al·lucinacions.
En definitiva doncs, “la pájara” no es sinó un mecanisme de defensa del organisme, que per la seva pròpia supervivència generarà glucosa a partir d’altres nutrients disponibles, i per damunt de tot , protegint al cervell, i sempre donant prioritat a les constants vitals. Per això que primer notarem que ens quedem sense força a les cames per després notar un malestar general, mareig, ... En els estats més crítics, el cor també s’hi veu afectat, tenint de fer un esforç màxim, doncs l’acumulació d’àcid làctic en els músculs ralentitza la circulació i a més , amb un reg sanguini insuficient fruit d’una mala hidratació en sang; per tot plegat l’esgotament serà major.
Així doncs, la millor manera de sobreposar-se a la pájara es, als primers símptomes parar-se a menjar i beure, principalment aliments ensucrats com fruita, mel, barretes energètiques, beguda isotònica, sucs de fruites, etc., amb l’objectiu de recarregar els dipòsits de glucògen quan abans millor.
Més val prevenir:
T’aconsello donar una ullada, si encara no les has llegit, a les anteriors entrades d’aquest blog :
-Que menjar abans de la competició o exercici físic ?
-Que cal menjar després de la competició?
