dimecres, 28 de gener del 2015

Lesions musculars

<ALT> <TITLE> Lesions musculars



Les lesions musculars obeeixen en general a aquests mecanismes:

1- Distensió (Estirament muscular)

2- Traumatisme directe que produeix la contusió del múscul

3- Esquinçaments (desgarros) musculars, poc freqüents


Moltes vegades es produeixen les lesions musculars en esportistes com a resultat d’un entrenament particularment dificultós i fora de lo comú, sobretot quan es de tipus excèntric, i es possible que provoqui dolor muscular diferit.


Les distensions musculars es produeixen per lo general, en les unions musculotendinoses durant un episodi d’activitat muscular excèntrica màxima. Els músculs més afectats acostumen a ser els isquiotibials, el adductor de cadera i el gastrocnemi (bessons). En el moment de la lesió la persona sent un dolor sobtat. Després persisteix l’hipersensibilitat i s’hi afegeix una disminució de la funció contràctil; de vegades, quan s’ha produït un trencament important del teixit, l’individuo pot notar una protuberància en el múscul immediatament després de la lesió. Un altre símptoma característic es la inflamació secundària a sagnat o edema.


La musculatura anterior està més sotmesa a cops i per tan a hematomes intra o extra musculars.

La lesió i el sagnat tissular provoquen una reacció inflamatòria; tal reacció constitueix la base de la resposta reparadora que condueix a la formació del teixit cicatricial. Després d’una lesió significativa, la regeneració muscular es escassa i el teixit lesionat be a ser reemplaçat per teixit fibrós cicatricial mancat de propietats contràctils, lo que incrementa el risc de lesions recurrents.

El tractament de les contusions musculars amb hemorràgia intramuscular pot complicar-se amb un síndrome compartimental. El sagnat i el edema de parts toves poden ocasionar un increment en la pressió hidrostàtica tissular de tal magnitud que comprometi la circulació del compartiment muscular involucrat. El símptoma principal del síndrome compartimental es el dolor (intens i progressiu), i la palpació del compartiment muscular pot revelar induració.


Els esquinçaments (o desgarros) musculars son escassos en l’activitat esportiva, però es poden produir com a conseqüència de traumatismes (per exemple amb el canto d’un esquí). Els esquinçaments transversals produeixen una secció transversal de les fibres musculars. La ferida cura mitjançant un teixit fibrós de cicatrització mancat de propietats contràctils, i això pot afectar la funció del múscul compromès.


La rigidesa muscular (dolor muscular de començament retardat) es un símptoma molest. Però generalment inofensiu, que apareix després d’un exercici muscular poc habitual per al esportista. El dolor apareix sobretot després d’un entrenament excèntric intens. Els símptomes solen augmentar de manera gradual durant les hores que segueixen el entrenament, arribant al punt àlgid a les 48 h. aprox. i desapareixen en el transcurs de 2-5 dies.




-AGULLETES:

Dolor muscular d’aparició retardada.

Apareixen després d’un període d’exercici intens després d’un temps d’inactivitat física.

Símptoma: Dolor semblant a punxades de petites agulles i suposa una disminució de la mobilitat i la flexibilitat durant un període entre un i cinc dies.

Microtrencament de fibres musculars:

Trencament de fibres musculars en la seva mínima expressió.

El dolor es degut a:

- La fibra muscular es dèbil i es incapaç d’aguantar el nivell d’exercici.

- Treball muscular quan s’està desentrenat i la fibra no es capaç de suportar-lo.

- Les zones més afectades per aquest dolor son les unions musculars i els tendons prop de les articulacions, això es degut a que la zona musculotendinosa es on hi ha més fibres musculars dèbils i més tensió.

- Existeix uns segon supòsit : Els receptors del dolor (nocireceptors) es troben en major quantitat en aquestes regions.

Com actuar davant les agulletes ? :

- Calor en fases subagudes (2on dia).

- Estiraments: reorientació fibres.

- Massatge: per afavorir la circulació.

- Repetir l’activitat física que les va causar.

“Sols el temps es efectiu, iniciar l’activitat física progressivament “



<ALT> <TITLE> com prevenir calambres


-ESPASME MUSCULAR (Calambres, Rampa):


Espasmes que es produeixen en el múscul d’una forma brusca i inesperada

Els Calambres son provocats per contraccions de les fibres musculars.

Causes:

- Exercicis molt continuats.

- Pèrdua de sals.

- Pèrdua de líquids.

- Acidosi per manca de Potassi o Magnesi

Com actuar ?

- Estiraments

- Rehidratar + Aportació de Sals Minerals (Mg, K,...)



-SOBRECÀRREGA MUSCULAR:


Hipertònia local o general

Després de l’exposició a un període extens d’activitat física



-CONTRACTURA MUSCULAR:


Contracció muscular involuntària i inconscient, dolorosa i permanent d’un múscul.


Diferents tipus de contractures:


- Mecànica: Produïda per un esforç físic més enllà de la capacitat del múscul.

- Posttraumàtica: Com a conseqüència d’un traumatismes (per exemple després d’una intervenció quirúrgica o accident de cotxe).

- Emocionals: Degut a la tensió nerviosa, l’estrès, langoixa, frustració, ...

- Defensiva: Com a resposta defensiva tan a patologies diverses, com un simple refredat, com a resposta al mantenir postures habituals vicioses.

- Tèrmica: Produïda per canvis sobtats de temperatura tan en hivern com en estiu.



Com actuar?

Fase Aguda:

- Massatge Circulatori

- Crioteràpia

Fase Crònica:

- Massatge Descontracturant

- Calor