dimecres, 20 de maig del 2015

L' importància dels paravertebrals





Importància dels paravertebrals per evira el mal d'esquena i mantenir una bona postura:


A l’hora de buscar un tema del que parlar perquè pugui interessar als seguidors d’aquest blog, el trobo en els que ens visiteu a centreQUIROmassatge. Aquesta setmana, com si d’una epidèmia es tractés, la feina ens l’han donat els paravertebrals de més d’un !

Com ja hem parlat en un anterior article “dolor cervical imal d’esquena”, les causes més freqüents de dolor en aquesta zona poden ser:

- Contractures musculars traumàtiques (degut a una lesió)

- Contractures musculars tensionals (degut al estrés)

- Contractures musculars posturals (degut a mals hàbits posturals)

Contractura muscular:

Quan el teixit muscular es troba tens i escurçat, el múscul no treballa de forma relaxada i va quedant en estat de hipertonia (to muscular augmentat), això provoca que les fibres musculars rebin menys irrigació i quedin saturades de toxines, a més de mantenir en estat de tensió permanent. Tot plegat fa que el múscul contracturat es mantingui en estat d’estrès.

Símptomes:

Dolor, limitació de la mobilitat, sensació de cremor, formigueig, ...

El Dolor:

Símptomes:

Aquest estat crea un gran estrès al múscul. Sentim dolor, sensació de cremor, formigueig... en funció de l’estat muscular de la zona i el seu nervi. Si no tractem a temps les contractures el dolor s’anirà estenent o movent del seu punt inicial.

Per què s’estén i es “mou” el dolor? :

El dolor apareix per un mecanisme neurològic que implica l’activació dels nervis encarregats de transmetre el dolor i el desencadenament de la contractura muscular i l’ inflamació. A vegades també pot comportar la compressió de l’arrel nerviosa.

Una contractura no tractada (o mal tractada) necessita compensar la tensió (dolor) amb altres músculs veïns. El que aconsegueix es destensionar-se, però per contra va sumant altres músculs a la lesió i la va ampliant. D’aquí que una petita lesió, en principi ben localitzada, es converteix amb el temps en un gran dolor gairebé permanent que dificulta el dia a dia fent cada vegada més complicat saber-ne l’origen.


Els paravertebrals:


Els músculs paravertebrals es coordinen amb els abdominals i el múscul psoas per mantenir la columna vertebral recta. Els glutis fixen la columna a la pelvis i donen estabilitat al sistema.


Vista lateral:

1- Músculs abdominals

2- Músculs psoas

3- Músculs glutis

4- Músculs paravertebrals






Els músculs abdominals:


Aquests músculs s’estenen des de la part inferior de les costelles fins la part superior de la pelvis, protegint els òrgans interns. Els que es troben situats en la part anterior s’anomenen “rectes anteriors” i quan es contreuen apropen les costelles a la pelvis frontalment, doblegant la columna cap endavant. Els abdominals situats en la part lateral s’anomenen “oblicuos” i transversos. Quan el transvers dret es contreu, apropa les costelles cap a la pelvis pel costat dret. Quan es contreuen els oblics (major i menor) fan rotar les “caderes” sense que es moguin les espatlles. Si es contreuen a la vegada que els rectes anteriors, apropen les costelles a la pelvis de forma creuada, apropant l’espatlla dreta cap a la “cadera” esquerra o a l’inversa. La contracció del transvers actua de manera similar a una faixa, per mantenir les vísceres a lloc.

Els músculs paravertebrals:


S’estenen per tota la part posterior del tronc, des de la nuca fins la pelvis, unint per darrere la part inferior de les costelles amb la pelvis i les vèrtebres amb els omòplats, i entre sí fins la nuca.


El múscul psoas ilíac (del qual no ens cansem de predicar l’ importància dels estiraments):


S’estén des de la última vertebra dorsal i les cinc lumbars fins la cuixa, travessant la pelvis. Quan es contreu, atansa la cuixa i les vertebres per davant fins que es toquin el pit i genolls. En els primers 30º de flexió, els abdominals i el psoas col·laboren. A partir d’aquesta posició, la resta de flexió del pit damunt la pelvis la treballa sols el psoas.

Els músculs glutis i piramidal ( un altre grup muscular del que també recalquem l’importància dels estiraments): 


Els glutis s’estenen des de la pelvis fins al fèmur pel darrere. Quan es contreuen es quan portem la cama cap al darrere i cap a fora. Al estirar l’esquena cap dalt i enrere, els glutis i isquiotibials col·laboren amb els paravertebrals. Els glutis, piramidal i altres músculs treballen per mantenir una tensió dinàmica en la cintura pèlvica, això fa que aporti un punt de recolzament estable a la columna vertebral.





Els músculs isquiotibials:


Els isquiotibials s’estenen per la part posterior de la cuixa, des de la pelvis fins al genoll. En l’extensió de l’esquena, els glutis i isquiotibials col·laboren amb els paravertebrals. Si els isquiotibials es troben escurçats, això provocarà una rectificació de la columna lumbar i un dors corbat o hipercifosis dorsal degut a que son els tirants posteriors que provocaran una retroversió de la pelvis.

dimecres, 13 de maig del 2015

Abductors Vs Adductors, qui es qui ?




Aquest es un dubte a l’hora d’entrenar, quins son els abductors i/o quins els adductors ? Degut a la similitud de les paraules hi ha qui confon els termes (per posar un exemple, si a google busques “músculs abductors”en la cerca et sortirà també “músculs adductors”) precisament per evitar-ho nosaltres sovint parlem de músculs aproximadors i separadors.

Abductor:

Segons el diccionari es quelcom capaç de realitzar una abducció.

I que es un abducció ? : Moviment per el qual un membre u altre òrgan s’allunya del pla mitjà que divideix imaginàriament el cos en dues parts simètriques (abducció del braç, la cama,...).

En el diccionari hi podem trobar una altra definició del significat d’abducció o abduir que ens ajudarà a recordar-ho més fàcilment: “suposat segrest de sers humans portat a terme per extraterrestres, amb l’objectiu de sotmetre’ls a experiments dins les seves naus “.

Segur que així no se us oblida !!!

Adductor:

També segons el diccionari es refereix al moviment per el qual un membre u altre òrgan s’atansa al pla mitjà que divideix imaginàriament el cos en dues parts simètriques.

Resumint direm doncs que quan ens referim a l’abducció parlem de separar, i quan ens referim a l’adducció parlem de lo contrari.






Músculs Abductors:


Els músculs abductors de cadera (malucs) son els encarregats de l’abducció o separació de les cames (elevació lateral). Tot i no tractar-se d’un grup de músculs principals

del membre inferior, es important treballar-los doncs uns músculs abductors forts milloren l’aptitud funcional i preparen el cos per un bon funcionament en qualsevol situació.


Anatomia dels abductors: 

Un total de sis músculs col·laboren en l’abducció de la cama.

El múscul sartori que comença en la part superior frontal de la cadera i s’estén fins el os de la cama inferior interior.

El tensor de la fàscia lata, un múscul petit situat en la part externa de la cadera i s’ insereix en la banda iliotibial.

El gluti major, que s’insereix en la banda iliotibial.

El gluti mitjà situat per sota del gluti major, i el gluti menor situat per sota del gluti mitjà.

El piramidal (molt sovint parlem de l’ importància dels estiraments d’aquest múscul) que comença al sacre i s’estén fins al fèmur.



Músculs Adductors:


Els músculs adductors de cadera estan situats en la part interior de la cuixa, i son els músculs antagonistes dels abductors. La seva funció es la contrària als abductors, tancar les cames.

Es important treballar-los en els entrenaments perquè a més de contribuir a la millora del to muscular de la cama, treballen constantment per estabilitzar la pelvis evitant problemes d’esquena.

Així mateix, participen en la rotació externa (pectíneo, adductor curt i adductor major), la rotació cap dins (inserció tendinosa del adductor), flexió (tots) i extensió (inserció tendinosa del adductor).

Alguns d’ells tenen funcions independents; per exemple el recte anterior ajuda a flexionar el genoll. El adductor major gira la part frontal de la pelvis cap dalt (rotació posterior en lloc de rotació anterior).

Tot el grup de músculs adductors tenen gran importància a l’hora de mantenir la nostra estabilitat i equilibri. Quan caminem son els encarregats de mantenir les cames en posició i evitar el desplaçament lateral de la cama i mantenir-les rectes.


Anatomia dels adductors :

El grup de músculs adductors està format per cinc músculs.

El pectíneo que s’origina en l’engonal (ingle) i s’insereix en el fèmur.

El adductor llarg, que també s’origina en l’engonal i s’insereix en el fèmur.

El recte intern o gràcil, també s’origina en el pubis però recorre la cama fins just sota de l’articulació del genoll en la part interior de la cama.

El adductor curt, que es troba darrere el pectíneo.

El adductor major, es tracta d’un gran múscul triangular situat al costat mig de la cuixa.



dilluns, 4 de maig del 2015

ELS MÚSCULS QUE TREBALLEN AL CÓRRER

Els humans estem dissenyats per córrer en posició vertical. Els nostres avantpassats corrien per caçar i sobreviure, però en l’actualitat es mes per plaer. Si be córrer es principalment una activitat aeròbica, la velocitat i el sprint son anaeròbics.

Si els músculs de les cames no es desenvolupen com a resultat de córrer, si que augmentarà la seva força, resistència i tonificació.

En les curses de velocitat o sprint treballen els mateixos músculs que al córrer, però cal que aquests siguin considerablement més àgils per poder desenvolupar tirades curtes de velocitat evitant lesions.



Quins músculs treballen al córrer ?


Correm amb les cames, malucs (caderes) i glutis; si l’objectiu es la velocitat o sprint caldrà treballar enfocant l’entrenament d’una altra manera.


Quàdriceps :

Els quàdriceps aixequen la cama i impulsen al corredor cap endavant. Treballen en coordinació amb els isquiotibials. Un grup de músculs tira en una direcció i l’altre grup tira en direcció oposada. Com més forts siguin, més ràpides seran les cames.




Isquiotibials:

Els isquiotibials son els que treballen en la part del darrere de la cuixa conjuntament amb els quàdriceps. Tiren la cama endarrere per què el corredor tingui la força per empènyer el terra ràpidament des de les pantorrilles (tríceps sural). Els isquiotibials seran més elàstics com més forts i estables siguin els glutis i cadera. I la carrera podrà ser més ràpida com més tonificats i elàstics siguin tan isquiotibials com quàdriceps.

Com prevenir lesions d'Isquiotibials ?

                                                          



Glutis:

Els glutis s’utilitzen per ajudar en la propulsió i per aguantar el treball de quàdriceps i isquiotibials, treballen menys que aquests.

Flexors de la cadera:

Grup de músculs que rodegen la cadera i treballen amb els glutis, quàdriceps i isquiotibials.
Els principals músculs son el Psoas Ilíac, Sartori i Recte Femoral. Estirar els flexors de la cadera, en particular, es molt important per mantenir la velocitat en cursa evitant lesions. Tenir uns flexors de cadera àgils permetrà moure les cames amb rapidesa.



Tríceps sural (pantorrilla):

Complex muscular format per tres músculs, el Soleo, el Plantar i els Bessons.
Aquests músculs son més vitals per córrer a velocitat que per córrer normalment, degut a que aquests músculs controlen la flexió del peu al córrer. Uns bessons forts i elàstics aguanten millor la velocitat addicional de la carrera.



Com treballen ?

Extensió i flexió de turmells:

A mida que t’impulses amb el terra, el turmell s’estén, aquest moviment es coneix com a flexió plantar, que implica bessons i soleo. Aquests dos músculs estan connectat al os del taló mitjançant el tendó d’ Aquil·les. A mesura que el peu torna al terra, els dits del peu es mouen cap amunt (dorsiflexió), treballant llavors el tibial anterior situat en la part anterior de la cama (el sec de la cama o espinilla).

Flexió i extensió de genoll:

Al aixecar la cama cap enrere per impulsar – nos cap endavant, flexió del genoll, treballen els isquiotibials juntament amb els músculs de la cadera (o malucs). Els quàdriceps son els encarregats de l’extensió del genoll per fer la següent passa, absorbint el impacte al tocar el terra.

Extensió i flexió de cadera (o malucs):

Al aixecar la cama cap enrere per impulsar – nos cap endavant treballa el gluti major, aquest juntament amb els isquiotibials es contreuen per a l’extensió de malucs. Com més sigui l’extensió de la cadera, més treballen els glutis i isquiotibials, per tan es desenvoluparan mes en velocitat o sprint que simplement corren. Al portar la cama cap endavant per fer la següent passa treballarem els flexors de la cadera de la part anterior d’aquesta, i el recte femoral, que forma part dels quàdriceps.

Estabilitat de la cadera:

Els adductors i abductors, músculs interiors i exteriors de la cuixa son els encarregats d’estabilitzar la cadera quan correm i evitar el moviment dels genolls cap dins o cap a fora. El seu funcionament es isomètric, això vol dir que fan força però no es mouen.

Estabilitat de la columna:

Els músculs del abdomen (abdominal recte, oblicuos, erector de la columna i abdominal transvers) treballen conjuntament per mantenir a la columna alineada mentre correm. En superfícies irregulars aquests es veuen obligats a treballar amb més intensitat.

Flexió i extensió de les espatlles (hombros):

De la meitat superior del cos, el que més movem al córrer son les espatlles. Al moure endavant i enrere els braços treballa el deltoides anterior i deltoides posterior respectivament. La resta de musculatura de la meitat superior treballen poc, si que treballarà en el sprint.

Elasticitat:

Desenvolupar l’elasticitat es la principal diferència entre entrenar per córrer llargues distàncies i entrenar per velocitat. Si el teu entrenament es tan sols per a córrer en general, potser el teu cos no gaudeixi de l’elasticitat que es necessita per córrer en competició. Es molt important treballar l’elongació de la musculatura en els entrenaments, abans de la cursa no es pas el moment d’elongar, si de fer estiraments moderats.


Un últim consell:
Evitar aixecar els dits dels peus o moure molt amunt els braços, permet que els músculs primaris que intervenen al córrer gaudeixin de la potència necessària per la velocitat.