Dolor muscular, remeis casolans

El dolor muscular provocat per mala postura, cansament, tensió, grip o exercici intens, no es tracta de cap malaltia greu però ens afecta al nostre benestar i qualitat de vida. No cal que patim aquests símptomes, ni prendre relaxants musculars que ens poden produir somnolència o altres símptomes.

Per alleujar aquests dolors existeixen altres tractaments naturals, casolans i molt efectius per tractar-los a part d'un bon massatge:





-MASSATGE AMB OLIS ESSENCIALS:

Aplicar massatge en la zona dolorida amb oli de Romaní

(el trobareu fàcilment al mercat, herbolisteries, farmàcies-parafarm. , dietètiques...)

El Romaní: Planta rica en principis actius, conté propietats antiinflamatòries que poden alleujar els teixits musculars i ajudar a disminuir el dolor.

Fulles de Romaní:

Preparar una barreja de 30 gr. de romaní en un pot d’aigua bullint, tapar i deixar reposar duran 30 min. Amarar un drap en la barreja d’aigua i fulles de romaní i aplicar en la zona afectada 2 o 3 cops al dia.

Beneficis del Romaní o Romer:

Diurètic, Alcalinitza, Bactericida, Analgèsic, Anti-inflamatori, Neteja el fetge, Millora la digestió, Refresca l' alè, Millora la circulació, Potencia el sistema immune i Estimula el creixement del cabell. 

-BANY CALENT AMB VINAGRE DE POMA:

Per al dolor muscular per tensió o cansament, preparar un bany d’ immersió amb aigua tèbia i dues tasses de vinagre de poma que ajudarà a la distensió de la musculatura


-TERÀPIA AMB VAPOR:

Un bany de vapor o a anar a la sauna es molt efectiu per relaxar els músculs dolorits.


-EXERCICIS DE ELONGACIÓ:

Exercicis de elongació i estirament ens serviran per tornar al seu estat els músculs dolorits. Assegurar-se abans d’estirar la zona de no patir cap lesió doncs la elongació empitjoraria la situació.

El Massatge, una pràctica mil•lenària

-Historia del Massatge:

Les manipulacions denominades massatge, consisteixen fundamentalment en les accions bàsiques de palpar, friccionar i amassar.

Les primeres referències que en tenim daten del 1785 i son del colons francesos de la India, i més que parlar o utilitzar la paraula massatge, es parlava de friccions, amassament i compressions alternades i relaxants.

El terme massatge comença a utilitzar-se a Europa durant el segle XIX.

Hi ha moltes maneres d’anomenar el massatge: Manipulacions Mobilitzacions passives, Cinesiteràpia i Cinesiología.

Actualment les tècniques i manipulacions del massatge les coneixem com Quiromassatge. Quiro vol dir mà, es a dir: massatge amb la mà, sense cap més aparell.

El Dr. Vicente Lino Ferrándiz va ser el primer qui va introduir la denominació i les tècniques a Espanya.

-El seu us en l’ antiguitat:

A la Xina es diu que la referència més antiga al massatge es troba en el Kong-Fou (2.700 a. de J.C.), també s’hi fà referència en una obra antiga El Nei Ching parlant del emperador Huan Ti (morí el 2.598 a. de J.C.) on parla dels tractaments a base de massatges a la pell i en els músculs.

A l’India al segle XIII d. de J.C., convertien en deures religiosos la dieta, el bany, la fricció i la unció.

El massatge era també conegut a Egipte, Abi-sinia, Libia i Nubia, com es pot veure en les inscripcions de les piràmides i papirs.

En els antics països de l’Orient Mitjà i nord d’Àfrica el massatge ja era conegut en els segles XV – XVII a. de J.C. Bona prova d’això son totes les representacions dels diferents mètodes i posicions del massatge de papirs i relleus; d’alabastre que decoraven els palaus dels antics reis.

A Grècia i Roma de sempre en la seva historia ha existit un gran culte al cos, tan grecs conm romans de totes classes socials utilitzaven el massatges. Per uns era un luxe que seguía al bany, per altres per enfortir els seus teixits abans i després del combat, per altres per la convalescència de malalties. Llavors ja s’utilitzaven ungüents greixosos per aplicar els massatges.

Desde Apolo i Hipócrates consideraven el massatge com una part de la medicina. Galeno metge de Marc Aureli a Roma descriu tècniques de massatge en els seus llibres que va escriure parlant del exercici físic i massatge.

A l’Edat Mitjana i després de la caiguda del Imperi Romà, ja no es fà referència al massatge doncs es tenía com quelcom massa vulgar com per considerar-ho terapèutic. Però si que s’en va fer ressò la literatura àrab.

Durant el renaixement no es poden trobar referències fiables als tractaments manuals. El 1569 es va publicar l’obra més importan sobre l’exercici, a Venècia, el seu autor Hieronimus Mercuriales, fa importans mencions a l’opinió de Galeno sobre els massatges. Qui també es preocupà per reintroduir els remeis naturals, donant-hi molta importancia al exercici i al massatge va ser Friedrich Hoffman.

I el Massatge Esportiu?

Ling va jugar un paper clau en el desenvolupament del massatge esportiu. Era professor d’esgrima en La universitat de Lundsk, i després de l’Acadèmia Militar. Recomanava utilitzar el massatge abans de les sessions d’esgrima i també després. Segons Ling, el massatge esportiu es una part de tots els moviments possibles que exerceixen una influència positiva en l’organisme humà.

A pesar de ser conegut desde l’antiguitat i que formava part del sistema d’educació física i esport de nombrosos pobles del mon; durant els Jocs Olímpics de Paris el 1.900, la premsa de llavors es va fer ressò de que els americans aplicaven el massatge esportiu sistemàticament. En realitat en els jocs Olímpics d’ Atenes del 1.896 ja s’utilitzava el massatge però.

Els esportistes russos, molt abans que els americans, començaren a utilitzar sistemàticament el massatge esportiu, en particular durant les competicions esportives.

El massatge esportiu es una part intrínseca de la preparació dels cosmonautes soviètics. El primer cosmonauta Yu. A. Gagárin deia: “ No puc imaginar-me com hagués pogut aguantar tot el procés de preparació física e intel·lectual sense el massatge “ .