Flexibilitat, elasticitat, estiraments, stretching, parlem del mateix ?

Quan parlem de flexibilitat, elasticitat, estiraments o stretching, sovint s’equivoquen els termes, apliquem mètodes i exercicis que no son els mes eficients i desconeixem les diferents textures que es pretenen allargar al confondre conceptes anatòmics.

Al parlar doncs flexibilitat i elasticitat ens referim a la capacitat del organisme per manifestar la seva mobilitat articular i elasticitat muscular.

La flexibilitat:

Es la capacitat d’allargament que te un determinat teixit. Depèn d’elements articulars, entenen per tals: els cartílags articulars, les capsules, lligaments, meniscs i el líquid sinovial. Podem dir doncs que es la màxima capacitat o rang de moviment de l’articulació.

Els teixits més flexibles son els músculs i la pell. El tendó (mitjançant el qual el múscul s’insereix al os) no podrà ser massa flexible doncs de lo contrari seria com estirar d’una goma, i te de ser suficientment rígid per transmetre la tracció del múscul fins l’os.  Els lligaments, que envolten i protegeixen les articulacions, permeten moviments fins un punt que marquen ells; si se sobrepassa aquest punt es lesionen (esquinç) per lo que tenen de ser poc flexibles.

L’elasticitat:

“Capacitat d’un objecte de retornar a la posició que tenia abans d’estirar-lo”

Es una propietat del teixit per la qual els músculs poden encongir-se o allargar-se (elongació) recuperant després la seva longitud normal.

Estiraments i Stretching:

Parlem del mateix, tan sols que en català o anglès. El seu objectiu es augmentar la flexibilitat dels teixits, i son variades les tècniques que hi ha per aconseguir lo mateix. Les podem agrupar en dos tipus: les que es fan de manera passiva i les que un hi participa de manera activa.

Passives: poden ser els estiraments breus i repetits amb l’objectiu de “despertar” els reflexos que protegeixen al múscul o els específics per aconseguir un allargament muscular.

Actives: Entre aquestes tècniques destaca la que primer provoca un allargament, després realitza una contracció de les fibres més profundes (sense que hi hagi escurçament muscular) i finalment es relaxa acompanyat del estirament en sí. 

Cadenes Musculars i enllaços dèbils en el nostre cos

En aquest article t’ expliquem que son i per a que serveixen les cadenes musculars, tan de moda en els entrenaments o processos de rehabilitació.

Les Cadenes Musculars son grups o famílies de músculs que exerceixen una funció o moviment, un conjunt de músculs connectats entre si per un teixit anomenat fàscia, junts en coordinació i esforç desencadena en una correcta comunicació amb el sistema nerviós. Qualsevol moviment implica la participació coordinada de varis músculs a la vegada, tirant uns dels altres, uns executen la força, altres ni es mouen, altres es contreuen, etc. , donant lloc a l’activitat de moure un braç, una cama, corre, aixecar un pes, etc.

I com que els músculs no treballen de forma separada, si no que funcionen com una cadena girant el engranatge que farà desplaçar la bicicleta, així funciona el nostre cos, cal entrenar les cadenes musculars i no tan sols els músculs de forma aïllada.

Per entendre millor el funcionament de les cadenes musculars cal diferenciar entre els músculs de l’estàtica i els de la dinàmica. La musculatura estàtica treballa per subjectar l’estructura corporal estable, i com que constantment està treballant pot ser que tendeixi al escurçament o retracció, es tracta de músculs més fibrosos per poder fer un petit esforç encara que constant; la musculatura dinàmica està constituïda per els músculs que fan determinats moviments en un moment donat i estan relaxats la resta de temps, acostumen a ser músculs mes grans i que tenen de fer moviments de major amplitud i força durant menys temps. També tenim alguns músculs que intervenen tan en l’estàtica com en la dinàmica.

Quan en una cadena o part d’ ella hi ha una peça que ja sigui per falta de força o de coordinació no funciona be ens referim a que hi ha un enllaç dèbil, imaginem la cadena de la bicicleta on hi ha peces mes gruixudes i fortes i altres de mes primes i petites, aquestes serien els enllaços dèbils els quals podrien provocar que la cadena falles; això mateix passa amb el nostre cos, quan les cadenes del nostre cos estan funcionant de manera incorrecta degut als enllaços dèbils això es tradueix en dolor d’esquena, espatlla, coll, braç, etc.

Llavors es quan cal activar de nou els enllaços dèbils, enfortir-los i coordinar-los amb la resta de la cadena.

Tractaments que ens poden ajudar:

-El Streching o estiraments de cadenes musculars.
-El Massatge Tailandès.