Dolor muscular, remeis casolans

El dolor muscular provocat per mala postura, cansament, tensió, grip o exercici intens, no es tracta de cap malaltia greu però ens afecta al nostre benestar i qualitat de vida. No cal que patim aquests símptomes, ni prendre relaxants musculars que ens poden produir somnolència o altres símptomes.

Per alleujar aquests dolors existeixen altres tractaments naturals, casolans i molt efectius per tractar-los a part d'un bon massatge:





-MASSATGE AMB OLIS ESSENCIALS:

Aplicar massatge en la zona dolorida amb oli de Romaní

(el trobareu fàcilment al mercat, herbolisteries, farmàcies-parafarm. , dietètiques...)

El Romaní: Planta rica en principis actius, conté propietats antiinflamatòries que poden alleujar els teixits musculars i ajudar a disminuir el dolor.

Fulles de Romaní:

Preparar una barreja de 30 gr. de romaní en un pot d’aigua bullint, tapar i deixar reposar duran 30 min. Amarar un drap en la barreja d’aigua i fulles de romaní i aplicar en la zona afectada 2 o 3 cops al dia.

Beneficis del Romaní o Romer:

Diurètic, Alcalinitza, Bactericida, Analgèsic, Anti-inflamatori, Neteja el fetge, Millora la digestió, Refresca l' alè, Millora la circulació, Potencia el sistema immune i Estimula el creixement del cabell. 

-BANY CALENT AMB VINAGRE DE POMA:

Per al dolor muscular per tensió o cansament, preparar un bany d’ immersió amb aigua tèbia i dues tasses de vinagre de poma que ajudarà a la distensió de la musculatura


-TERÀPIA AMB VAPOR:

Un bany de vapor o a anar a la sauna es molt efectiu per relaxar els músculs dolorits.


-EXERCICIS DE ELONGACIÓ:

Exercicis de elongació i estirament ens serviran per tornar al seu estat els músculs dolorits. Assegurar-se abans d’estirar la zona de no patir cap lesió doncs la elongació empitjoraria la situació.

Un bon massatge es tan eficaç com una pastilla

Un bon massatge es tan eficaç com una pastilla

(transcripció del article publicat al diari ABC, suplement Salut, el 11-12-2012)



La majoria dels esportistes poden donar fe de que els massatges alleugen el dolor i afavoreixen la recuperació del organisme. Però ara hi ha una base científica per explicar els seus beneficies: el massatge redueix l’ inflamació a nivell cel·lular i estimula la biogènesis mitocondrial (2) en el múscul esquelètic. L’ investigació realitzada en l’ Institut Buck de McMaster a Hamilton (Canadà), s’ha publicat en Science Translational Medicine i confirma que el massatge ajuda als músculs danyats a sanar més ràpidament. Tot això en suggereix que l’aplicació de massatges atura el dolor muscular utilitzant els mateixos mecanismes biològics que la majoria dels medicaments contra el dolor i, per això, podria ser una alternativa eficaç als analgèsics i antiinflamatoris. Però a pesar de ser un mètode cada vegada més popular entre els pacients de tot tipus de condicions, s’ha fet poca feina d’investigació per ubicar amb precisió les bases moleculars del massatge.



L’ investigació canadenca s’ha basat en l’anàlisi genètic de les biòpsies musculars preses dels quàdriceps de 11 homes joves després d’ haver fet exercici fins l’esgotament en una bicicleta estàtica. Es va seleccionar sols una de les seves cames per aplicar el massatge i l’altra s’utilitzà com a control. Després es van agafar biòpsies de les dues extremitats abans del exercici, immediatament després d’un període de 2,5 hores de recuperació. Els resultats mostraren que un massatge de 10 minuts es suficient per activar els sensors bioquímics que envien senyals reductores de inflamació a les cèl·lules musculars mitjançant d’unes molècules anomenades citoquines(3). Aquestes senyals, expliquen els investigadors, també milloren l’habilitat de les cèl·lules musculars per a produir noves mitocòndries(1).



Donat que les mitocòndries son importants per a produir l’energia, els investigadors suggereixen que l’aplicació del massatge podria accelerar la recuperació del dany muscular en esportistes i promoure la curació en pacients amb problemes musculoesquelètics. Tot hi que, sorprenentment, l’estudi va demostrar que quelcom acceptat fins ara com a cert, no ho era: el massatge no ajuda a eliminar el àcid làctic dels músculs cansats.

(1)  Les miticondries son els òrgans cel·lulars encarregats de subministrar la major part de l’energia necessària per a l’activitat cel·lular, actuant per tant com centrals energètiques de la cèl·lula i sintetitzant ATP a expenses dels carburants metabòlics (glucosa, àcids grassos i aminoàcids). La mitocòndria presenta una membrana exterior permeable a ions, metabòlits i molts polipèptids. Això es degut a que conté proteïnes que formen poros anomenats Porines o VDAC (canal aniònic depenent de voltatge), que permeten el pas de molècules de fins 10 kD i un diàmetre de 20 A. Les mitocòndries contenent el seu propi ADN i es creu que representen organismes similars a les bactèries incorporats a la cèl·lula eucariota fa uns 700 milions d’anys (inclús ja des de fa uns 1500 milions). Funcionen com lloc d’alliberament d’energia (després de la glicòlisis que te lloc en el citoplasma) i formació de ATP per quimiòsmosis. Es troben envoltades per dues membranes , l’interna forma una sèrie de replecs: les crestes mitocondrials, la superfície on es genera l’ ATP.

(2)  La biogènesis mitocondrial. L’activitat contràctil crònica produeix, en el múscul, entenent aquests termes com els processos cel·lulars involucrats en la síntesis i degradació d’aquestes organèles. L’ iniciació de la biogènesis mitocondrial en les cèl·lules musculars comença amb certes senyals provocades per la contracció del múscul. La magnitud de la senyal/s, indubtablement fins cert punt, està relacionada amb l’ intensitat i durada del esforç contràctil.

(3)  Les Citoquines, son un conjunt de proteïnes que regulen interaccions de les cèl·lules del sistema immune. La seva funció immunoreguladora es clau en la resposta immune, en la inflamació i en la hematopoiesis de diferents tipus de cèl·lules.

Contractures pel fred al hivern, el Trapezi.

Contractures pel fred al hivern :

Quan baixen les temperatures al hivern, tot i portar molta roba al sortir al carrer la primera reacció es encongir-nos d’espatlles i això pot ser una de les principals causes que ens provoquin contractures musculars.

Al encongir-nos durant molta estona, contraiem involuntàriament tots els músculs del cos i es així com es poden produir les contractures.

Una de les principals causes de les contractures musculars sons les subluxacions en la columna vertebral; si una vertebra no està en la posició normal atrapant algun nervi, la musculatura del voltant es contreu produint-se també múltiples contractures.

La contractura muscular de la zona del coll es de les mes doloroses que hi ha, i les causes, entre les més comuns:

-Un sobreesforç ja sigui practicant algun esport, en el gimnàs o en la feina una postura forçada i repetitiva.

-Un moviment brusc o mala postura al dormir

-Tensió i estrés constants

-Sedentarismes, falta d’exercici.

-Esgotament de la fibra muscular afectada, com a conseqüència d’un mal entrenament o alimentació insuficient en esportistes.

Que es una contractura ?:

Es una contracció muscular permanent i involuntària.

Símptomes :

La contractura muscular, limita el moviment del coll i espatlles, provocant una mena de nus que bloqueja tan la circulació de la sang com de Qi, i com a resposta un dolor intens i inflamació en algunes ocasions.

El Trapezi:

Sovint el dolor cervical es provocat per una contractura en el trapezi.


Funcions del múscul trapezi:

La seva funció principal consisteix en impedir que el nostre cap caigui cap endavant i per tant té una funció de sostenir el cap. Realitza extensió del cap i coll, rota i inclina el cap, eleva l’escàpula i espatlla (hombro), aproxima i baixa l’escàpula.

Símptomes de la contractura de trapezi: 

-Dolor al coll, i al moure aquest.

-Dolor en la palpació de la contractura muscular.

-Mal de cap (cefalees)

-Parestèsia en els braços ( Cervicobraquiàlgia)


Causes: (a més de les d’una contractura muscular abans descrita)

Artrosis cervical, protusions i/o hèrnies discals cervicals, traumatismes, fractures de la columna cervical, luxacions de la columna cervical, esquinç cervical, reumatismes inflamatoris, desequilibris estàtics de la columna cervical (escoliosis, hiperlordosis, cifosis).

Tractament Manual:

-Alliberament suboccipital (alliberament miofascial)

-Massatge descontracturant

-Osteopatia

-Estiraments

-Exercici

Com prevenir-lo:

-Evitar postures repetitives i forçades, o durant molt temps.

-Evitar en la mesura de lo possible l'estrés tan en la feina com en la nostra vida personal.

-No agafar fred a l’esquena.

-Fer exercici regularment per enfortir la musculatura.

-La sauna ens ajudarà a alleujar els símptomes.

Massatge terapèutic, descontracturant o relaxant ?

Un bon dia al llevar-nos al mati, notem un mal de cap degut a una contractura a la part alta de l’esquena, que per més que ens moguem no se’n va, tenim encara d’enllestir la feina de casa, els nens a l’escola i ja fem tard a la feina, ens prenem la primera pastilla que trobem a la farmaciola, es igual un ibuprofeno que un paracetamol. A mig mati ni el mal d’esquena ha desaparegut, ni el mal de cap, doncs se’ns hi afegeix el estrés de la feina, i tot plegat el mal estar va a més tal com va passant el dia.

QUE PUC FER? A part de respirar profundament i contar fins a cent, un bon massatge no aniria gents malament.

L’estrés provoca diversos dolors i molèsties, i els musculars ocupen els primers llocs. Els massatges ens serveixen per alleujar aquest mal a part d’oferir molts més beneficis per al nostre organisme.

Massatge terapèutic, descontracturant o relaxant ?


El massatge terapèutic, o per tractar disfuncions, es el mes recomanat quan hi ha una dolència, ja que a diferència dels descontracturants o relaxants, no es centren solament en el dolor muscular, si no en altres qüestions.

La diferència més important entre el massatge descontracturant i el relaxant es que el relaxant busca que el massatge en sí provoqui plaer i benestar a qui el rep. En el massatge relaxant, les manipulacions del massatgista son lentes i amb menys pressió que quan el fa descontracturant. Quan l’objectiu del massatge es alleujar o fer desaparèixer una contractura muscular, llavors aplicarem el massatge descontracturant. En aquest cas la pressió de les mans del quiromassatgista serà major i aquest massatge provocarà dolor i molèsties a qui el rep.

-Massatge per tractar disfuncions (terapèutic):

Modalitat de massatge destinada al tractament de processos patològics en indivíduos malalts i lesionats.

-Massatge descontracturant:

Tècnica de manipulacions en un o varis grups de músculs contracturats. No constitueix un tipus de massatge específic, si no una sèrie de manipulacions aplicades durant el massatge.

-Massatge relaxant:

Existeixen diferents tipus de massatge cada un d’ells amb tècniques pròpies i comunes com el Aiurvèdic, Pedres Calentes, Shiatsu, Olis essencials, Tailandès, Canyes de Bambú, etc...

Nota: En la pàgina SERVEIS d'aquest bloc trobareu informació mes detallada de cada modalitat de massatge.